El temps que fa, és el temps que toca. Aquesta és la resposta dels experts quan se’ls pregunta pel canvi meteorològic d’aquesta darrera setmana. El gener va ser càlid, amb temperatures de més de tres graus per sobre de la mitjana habitual, i bona part del febrer també ho ha estat. Ara toca fred, tot i que la previsió indica que no durarà massa, els episodis seran intermitents, i més en comarques com el Ripollès. Bones notícies per a les estacions de muntanya de la comarca, perquè la primera quinzena de març els serà favorable pel que fa als gruixos de neu. El meteoròleg Luismi Pérez explica que «la segona quinzena del mes de febrer i la primera del març acostumen a ser les èpoques de l’any en les quals neva més al Ripollès, i quan hi ha les nevades més importants a cotes baixes. Tot i això, ara la neu no qualla com ho fa al mes de desembre, com diu la dita: Pel febrer la neu marxa com un gos llebrer», per tant, es fa de seguida.

La tendència d’estius cada vegada més llargs i hiverns més curts és ja una realitat instaurada. El bon temps encara tardarà una mica més a arribar, perquè fins a l’abril el fred predominarà, però a partir de llavors l’estiu s’allargarà ben bé fins a l’octubre, amb temperatures elevades. «És que el clima mediterrani, entre les terres de les quals està el Ripollès, amb la seva variació per l’altura i amb el seu microclima d’estiu plujós i amb tempestes, és un clima de per si molt variable. No és gens estrany que hi hagi èpoques més seques i d’altres més plujoses», diu Pérez.

Els episodis de sequera vindran acompanyats d’altres de plujosos, encara que la situació de sequera no revertirà. Ja fa més de tres anys que al Ripollès ja no plou com ho feia abans, i malauradament així continuarà sent.