El 8 de març és una data que cada vegada té més força en el calendari. És una data que commemora el Dia Internacional de la Dona i que convida a reflexionar sobre l’escletxa de gènere que existeix encara en molts àmbits i sectors, també en l’esport. Tot i que cada vegada hi ha més paritat, la diferència continua sent significativa i el camí cap a la igualtat és constant, però lent, sobretot en el món competitiu.

A Catalunya, l’any 2022 les federacions catalanes van emetre un total de 596.951 llicències federatives, de les quals només el 27% van ser femenines, mentre que el 73% van ser masculines, segons dades de l’Observatori Català de l’Esport. Una xifra que ha augmentat lleugerament en el gènere femení perquè l’any 2019 les xifres se situaven en 75% i 25%, respectivament, però que encara continuen sent minoritàries.

En setze anys, la proporció de noies i dones ha augmentat sis punts percentuals, però el creixement continua sent lent. Pel que fa al tipus d’esport, el billar és la disciplina que reuneix a més homes federats, amb un total del 100%, mentre que la natació artística és la que compta amb un percentatge més elevat de dones amb un 97%. El món del motor també es mostra masculinitzat, amb una proporció del 96% d’homes i només un 4% de dones.

D’altra banda, si s’analitzen les disciplines que tenen més volum de llicències el contrast continua sent important. Segons les dades del 2023, un 90% de les llicències competitives futbolístiques van ser emeses per homes, mentre que només un 10% van ser de dones. En bàsquet, la diferència és menor, però encara elevada. La temporada 2022-2023 es va tancar amb un 62% de llicències masculines i un 38% de femenines, establint un curs més, el rècord històric de presència de dones, però molt lluny encara de la paritat de gènere. Si mirem a l’altra banda, a la banqueta, la masculinització continua sent present amb un 83% d’homes i un 17% de dones.

Però l’esport no només és competició. En totes les formacions de l’àmbit de l’esport la presència d’homes és més elevada que la
de les dones. També en el món universitari. Hi ha més homes que dones cursant el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, però és que lluny d’equiparar-se, amb els anys les dones han anat perdent força i, ara, s’està més lluny de la paritat.

Entre els esportistes d’alt nivell la balança s’equilibra i les dades de l’Observatori  Català de l’Esport demostren que la tendència s’ha revertit en els últims anys. El 2015, un 58% dels esportistes d’alt nivell eren homes. A partir del 2020, les xifres van començar a canviar i les dones (52%) ja superen als homes (48%). Una tendència similar és la que s’ha patit amb la participació en els Jocs Olímpics d’estiu. No obstant, la proporció de dones en els Jocs Paralímpics d’estiu encara és molt inferior a la dels homes. Tot i això, la proporció de dones en els Jocs Paralímpics continua sent inferior.

Les dades evidencien que en l’última dècada s’ha tendit a la paritat, però que la lluita continua sent constant i que encara queden molts quilòmetres per recórrer per guanyar la cursa de la igualtat. El Ripollès també porta el dorsal i cada vegada hi ha més equips que aposten per l’esport femení en les diferents disciplines. Enguany, ha nascut el primer equip de futbol sala femení a Campdevànol i la FEC Vall del Ter ha tirat endavant el primer equip de la base format íntegrament per a nenes. Amb els últims anys també ha augmentat la presència de dones en les juntes directives i moltes de les esportistes professionals reconegudes porten el nom de dona.