A finals dels anys seixanta un veí de la comarca, Cisco Coll, va descobrir una cova prehistòrica a Queralbs, el Roc de les Orenetes. Uns anys després, el 1973, l’arqueòleg ribetà Eudald Carbonell va organitzar-hi la primera excavació. El que no sabien en aquell moment és que quaranta anys després el jaciment encara seria un referent al Pirineu per la seva excepcionalitat, en tractar-se del més gran de la zona i on s’han localitzat més individus enterrats. La descoberta no queda aquí, sinó que encara s’hi està treballant. Any rere any els investigadors de l’IPHES, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social organitzen intervencions a l’espai per seguir descobrint més detalls de la vida dels nostres avantpassats.

L’última troballa ha estat de gran valor i significa un avenç important per concretar com vivien les persones a la comarca ara fa 4.000 anys. L’equip dirigit per l’investigador Miguel Ángel Moreno-Ibáñez ha descobert el següent: sis dels 51 individus localitzats dins la cova presenten signes de violència, és a dir, van morir per enfrontaments o episodis violents. Això ho saben per les marques de talls amb objectes afilats que han detectat als ossos enterrats, fets amb estris de metall com «destrals o punyals de coure o bronze», concreta Moreno-Ibáñez. Ho han pogut constatar a través del patró de distribució de les ferides que presenten els esquelets, és a dir, on es localitzen aquestes ferides i des de quina direcció s’han produït els impactes, «això ens parla de la posició dels atacants i les víctimes». L’investigador diu que quan es tracta de massacres grupals els impactes acostumen a ser a l’esquena i en el cas d’execucions se segueix un patró molt concret i repetitiu amb objectes similars entre si. En aquest cas, en la troballa a Queralbs hi ha objectes diferents i les marques es troben per tot el cos i des de totes direccions, «per aquest motiu es tracta de morts per violència, probablement són baralles entre els individus».

Sempre s’ha pensat que el Roc de les Orenetes era un espai funerari, de tribut als difunts, però ara aquesta teoria podria canviar. Moreno-Ibáñez diu que la hipòtesi no es descarta, perquè sí que hi ha evidències d’espai funerari familiar, però al mateix temps la deposició de cossos col·lectiva de manera successiva i en el mateix punt també explica la idea que sigui una fossa per a les víctimes d’aquests enfrontaments mortals. Algunes de les armes trobades són puntes de fletxa, que en un primer moment es va pensar que eren ofrenes. Però després d’haver constatat l’enfrontament entre els individus, l’estudi d’aquestes i de les marques als ossos evidencien que van impactar sobre una superfície dura, l’os de les persones enterrades. Per tant, «segurament les puntes de fletxa van arribar a la cova dins el cos dels afectats i no com a ofrena».

Aquest avenç ha estat gràcies a la innovació en el material d’investigació utilitzat. «Disposem d’unes infraestructures i un equipament que segurament quan van descobrir la cova encara no existia», i això ha permès als investigadors veure amb detall les marques dels talls i poder diferenciar entre les armes utilitzades a través de microscopis amb focals d’alta resolució. Ara l’objectiu és continuar investigant «i ho farem», assegura Moreno-Ibáñez. L’equip creu que encara hi podria haver més cossos enterrats, perquè hi ha part de la cova que encara no s’ha excavat. També contemplen l’anàlisi d’ADN per conèixer la procedència dels individus, i «això seria molt interessant per saber si es tracta d’enfrontaments interns o externs amb altres poblacions».

L’evidència és que al voltant del Roc de les Orenetes hi havia molta activitat humana i fruit d’aquesta sorgeixen enfrontaments, era habitual fa 4.000 anys i ho continua sent. Era una zona altament poblada i les diputes podrien ser pel control del territori o dels recursos naturals com la caça o les zones de cultiu.