Divendres Sant, la plaça del Mercat i l’església de Santa Maria van acollir tres representacions de la moixiganga, ball provinent del sud dels Països Catalans que Ribes s’ha anat fent seu al llarg del temps.

Enguany fa 15 anys que Ribes de Freser va recuperar aquesta representació amb elements de dansa, originària del País Valencià i especialment arrelada al sud de Catalunya. La moixiganga és típica de la Setmana Santa, ja que té un vincle estret amb la Passió de Crist. A Ribes es va començar a representar als anys seixanta, es va perdre, i el 2009, es va decidir recuperar-la, celebrant enguany el quinzè aniversari d’aquesta efemèride.

«Té elements de dansa, però són quadres plàstics que representen estacions de la Passió de Crist: el davallament de la creu, la presentació de Crist al poble... I que agafen la forma de dansa i quadre», explica Eduard Teixidó, de l’Esbart Eudald Coma.

L’origen de la moixiganga de Ribes és molt particular, i el fet d’estar allunyada de les poblacions on hi ha més tradició, també li ha permès agafar certes particularitats que la fan única.

«A Ribes es va començar a ballar perquè van convidar l’esbart a Mèxic a fer una mostra de danses de cultura catalana i es va aprendre específicament per aquell viatge. Es va instaurar i agafar una forma determinada: aquí és l’únic lloc del país on el Crist és sempre una noia i s’han anat incorporant figures que fan que aquesta moixiganga ja sigui pròpia de Ribes. Es va instaurar i agafar una forma determinada: aquí és l’únic lloc del país on el Crist és sempre una noia i s’han anat incorporant figures que fan que aquesta moixiganga ja sigui pròpia de Ribes», diu Teixidó.

Enguany, una vintena de dansaires, de l’Esbart Eudald Coma, van ser els encarregats de fer les tres actuacions: dues van ser a la plaça del Mercat i una altra, a l’interior de l’Església de Santa Maria.