La renovació de la concessió de Vall de Núria s'enroca. L'Ajuntament de Queralbs i Ferrocarrils de la Generalitat no troben l'encaix perquè l'empresa pública continuï gestionant aquesta estació de muntanya, en un procés que fa anys que es perllonga. El grup municipal d'Esquerra ha mostrat la preocupació per aquest fet i considera que el govern municipal impedeix la signatura d'un nou conveni que permetria inversions pel municipi i a l'estació. El govern, al seu torn, defensa que treballa en una concessió amb garanties per Queralbs i que defensa els interessos dels seus vilatans.

A partir de l'1 de maig, Ferrocarrils podria deixar de gestionar la part de la zona d'esquí i el parc lúdic de Vall de Núria. Aquesta és l'advertència del president de l'empresa pública, Antoni Segarra, perquè l'entesa entre les dues administracions penja d'un fil. A més, es mostra poc optimista perquè aquest atzucac es resolgui. Segarra assegura que fa tres mesos es va arribar a un principi d'acord amb l'Ajuntament de Queralbs que permetria la renovació de la concessió. S'establia una durada del contracte de 20 anys, una inversió de 6,2 milions d'euros en els pròxims sis anys -1,7 milions entre els anys 2025 i 2026-, un cànon ce 10.000 euros l'any i cogovernança. També s'haurien pactat les línies estratègiques, en un acord de paraula, segons el president.

Segons Ferrocarrils, però, al cap d'unes setmanes, el consistori queralbí va voler canviar les condicions d'aquesta negociació. «Unes condicions que no havíem parlat mai en els darrers dos anys», subratlla Segarra, qui posa d'exemple el fet de multiplicar per 2,5 el cànon i, finalment, pagar 25.000 euros anuals. Unes condicions que per Ferrocarrils «fan inviable l'acord». Consideren que jurídicament no és correcte i podria ser impugnat i que són «inacceptables», a parer de l'empresa pública, per poder gestionar amb garanties Vall de Núria. «L'Ajuntament de cop i volta es despertava dient que es reservava el dret a reduir la concessió a la meitat, unilateralment, si en algun moment la inversió compromesa no s'havia realitzat del tot», detalla Segarra, qui afegeix: «I, a més, a més, l'Ajuntament no tenia cap obligació de pagar pels actius que quedessin un cop acabada la concessió, fos en el termini normal o reduït, i, per tant, tots els actius de Ferrocarrils passarien gratuïtament a l'Ajuntament». Ferrocarrils assegura que davant la constatació d'aquestes noves clàusules «ho vam veure impossible».

Amb aquest tauler de joc sobre la taula, Ferrocarrils es mostra contundent i assegura que es «veuen obligats» a deixar de gestionar la zona d'esquí i el Parc Lúdic, a l'espera que hi hagi un acord. A més, critica que no veuen voluntat d'entesa per part de l'Ajuntament de Queralbs. Tot i això, remeten el consistori a retornar al punt d'acord d'ara fa tres mesos. «Per part nostra només hi haurà acord si ens tornem a situar en la concessió acordada ara fa tres mesos», aclareix.

 

Més d'un segle
Per entendre l'entrellat, cal retrocedir en el temps. La primera concessió es va acordar per un termini de noranta anys i incloïa tot els béns demencials de Núria, entorn del santuari. Era una concessió gratuïta i exclusiva. Una concessió en què no hi havia un cànon establert i en què l'Ajuntament no tenia un espai de participació directa i tampoc podia opinar sobre les inversions que es feien a l'equipament. Aquesta concessió es va acabar i des d'aleshores FGC ha continuat gestionant l'estació, amb renovacions de curt termini. Entre tot, Ajuntament i empresa pública han anat negociant aquesta nova concessió que encara no està desencallada.

Queralbs diu que des de la corporació la voluntat és mantenir viva aquesta aliança, però sempre vetllant pels interessos dels queralbins. Reclamaven, des d'un primer instant, que FGC fes una aposta clara per Núria per mitjà d'inversions importants i un projecte singular ambiciós per a l'estació, per tenir clar, per mitjà d'experts en la matèria, com ha d'evolucionar Núria. L’Ajuntament va deixar clar que la seva possessió: ara no volia ser d'espectador, sinó part activa de la presa de decisions: «I sembla que la posició d'ells és: I ara perquè hem de donar explicacions?», emfatitza l’alcaldessa, Imma Consants. En veure que les negociacions no avançaven, però que el telecabina de Coma del Clot arribava al final de la seva vida útil, es va acordar la divisió de la concessió en dos. La primera feia referència a l'àmbit del telecabina, i la segona, a l'espai de les pistes d'esquí i el parc lúdic. Pel que fa al telecabina, la concessió es va resoldre i  es va fixar en deu anys, per poder amortitzar la inversió feta, i el 2020 es va poder inaugurar aquesta renovació.

Posteriorment, Queralbs i Ferrocarrils van començar a treballar en la segona x de l'equació: la concessió del parc lúdic i de la zona de pistes d'esquí. Segons l'Ajuntament, mai s'ha reclamat un rèdit econòmic sinó que «volíem que quedés clar que cal innovar». Davant el que consideren una negativa de Ferrocarrils a fer-ho, Queralbs ha volgut establir unes noves regles de joc: una concessió a 20 anys, ampliable a fins a 30 en funció de les inversions que es fessin al complex, i que l'Ajuntament tingues veu sobre les inversions i en pogués fer un seguiment. Un altre dels problemes per no acabar de solucionar la concessió és l'espai de la Cabana dels Pastors, «és com una illa dins la concessió». Fins ara FGC ho gestionava per mitjà d'un contracte de lloguer, que l'empresa volia que s'inclogués dins el paquet. Queralbs ho veu lògic, però assegura que fins ara percebia 7.000 euros per aquest espai en concepte de lloguer. Un lloguer que l'administració municipal denuncia que mai s'ha actualitzat i que indica que no volen perdre perquè ajuda a fer front a altres inversions al municipi.

Davant d'un procés complex i que no es resol, finalment Queralbs vol que Ferrocarrils pagui un cànon anual de 25.000 euros a l'Ajuntament per l'explotació de Núria amb una concessió de 20 anys. El document, que ja s'està treballant, també inclouria una clàusula que en cas que no es materialitzin les inversions, es podria reduir aquests anys de concessió. Constans explica que aquest darrer punt s'explica perquè Ferrocarrils treballa per mitjà de contractes programa i no pot garantir quines inversions es faran a llarg termini. «Estava tot força lligat, però volem posar-hi clàusules per seguretat», diu Constans.

Des de l'Ajuntament entenen aquest pugna com una lluita entre David i Goliat i asseguren que no firmaran «un xec en blanc». Tot i això, defensen que no té cap sentit que no sigui Ferrocarrils qui gestioni el complex perquè, de fet, el cremallera que dona accés a l'estació és de Ferrocarrils. L'actual concessió s'acaba el 30 d'abril i tot està a l'aire. «És difícil, però estic segura que es farà», insisteix Constans, qui subratlla, però, «que no puc permetre el menysteniment per ser un poble petit». A més, rebutja que aquesta sigui una qüestió partidista: «Han passat quatre presidents en les negociacions, tres de Junts i un d'Esquerra. Si fos partidista, no hauríem firmat ja?».

Esquerra vol que es firmi

Esquerra Republicana, representant per Francesc Coll com a regidor, diu estar «preocupat» pel que consideren «enrocament» des del Govern municipal per la concessió de Núria. Reclamen que es plantegi una concessió a llarg termini per garantir que l’empresa pugui fer inversions «de futur» tant al complex com al municipi de Queralbs. Els republicans consideren que cal anar més enllà «d’interessos personals i partidistes» i que cal prioritzar «el municipi». Per això, reclamen que se signi la nova concessió amb Ferrocarrils per garantir que es continuï desenvolupant l’activitat «de la que depenen econòmicament moltes famílies de la vall de Ribes».