• De Campdevànol al Nepal. Per què?

He viscut a Mallorca, Barcelona i Alemanya i sempre m’ha agradat viatjar. Un dia, se’m va despertar l’interès de viatjar per Àsia. Soc fotògrafa aficionada i vaig arribar al Nepal el 2015, just després del terratrèmol.

• No vas arribar a la zona amb cap objectiu concret?

No. Vaig estar a Katmandú en una escola budista durant tres mesos i llavors, gràcies a un amic, em vaig traslladar a la zona on avui dia tenim el projecte, que està a tres dies a l’oest de Katmandú en autobús: la província del Far West. Allà, després de gairebé quinze anys viatjant, vaig tenir per primera vegada un xoc cultural de veritat, quan vaig veure la violència envers les dones.

• Fins a quin punt arribava aquesta violència?

La podies mastegar. Les nenes petites passejaven pel carrer i els cotxes les apartaven. A les quatre del matí, les nenes ja sortien a treballar als camps i fins a quarts de deu no tornaven a casa, per menjar un trist plat d’arròs i anar a l’escola, per més tard tornar a treballar fins que es feia fosc. I llavors tot allò relacionat amb el Chhaupadi. Vaig marxar d’allà amb una depressió de cavall.

• Què és el Chhaupadi?

Una tradició molt present a aquella zona del Nepal, que consisteix a apartar les noies i dones que tenen la regla, perquè consideren que són impures. Quan estan en període menstrual, dormen als baixos de les cases o bé s’aïllen en cabanyes de la muntanya.

• Què et va venir al cap per ajudar les dones del Nepal?

Jo soc fotògrafa aficionada i durant el meu viatge per Àsia feia fotografia participativa. Un dia, navegant per Amazon India, vaig veure que venien copes menstruals a un euro. En aquell moment, se’m va encendre la bombeta i vaig pensar que si portàvem productes menstruals al Nepal, podríem combatre de mica en mica el Chhaupadi.

• I a partir d’aquí neix l’associació Be Artsy. Què és?

Una plataforma perquè es fessin projectes socials a partir de l’art. Jo faig servir la fotografia participativa, però hi ha d’altres iniciatives. El nostre projecte principal projecte és el Rato Baltin, que lluita contra el Chhaupadi a l’oest del Nepal.

• Creus que el Chauppadi acabarà aviat?

S’acabarà d’aquí a dues generacions, més o menys. Les mateixes dones no hi creuen, però ho compleixen perquè tenen por que si passa alguna cosa dolenta al poble, les culpin a elles. A la zona gairebé no hi ha homes, cinc de comptats. Són les dones i els xamans els qui mantenen la tradició.

• La menstruació continua essent un tabú a societats més desenvolupades. Què cal fer per canviar-ho?

L’educació menstrual que s’està fent ara mateix a Catalunya penso que és molt bona. Moltes dones hem crescut sense saber què és la menstruació, i sentint-nos estranyes, sense que ens hagin explicat com és el nostre cos. El desconeixement del nostre propi cos és el que ens condueix als tabús.

• A banda del Rato Baltin, teniu altres projectes?

Al Nepal mateix tenim el projecte Happy Woman, per a dones vídues de la zona. Si una dona es queda vídua i a casa ja hi ha una altra dona jove, la fan fora. A ella i als fills. Vam muntar un centre de formació per les dones que es trobin en aquesta situació.

• Quin és el futur de l’associació?

És un projecte car, perquè les distàncies són molt llargues. Per anar d’un poble a l’altre, es necessita un jeep durant nou hores. Continuen necessitant que els hi enviem diners regularment. És molt complicat, necessitem molts socis i suport, i per la cooperació espanyola el Nepal no és un país prioritari. Si fos Guatemala, tindríem grans subvencions. Si no arriben diners a l’engròs, haurem de plegar. Hem hagut d’acomiadar les dones vídues que teníem contractades. Necessitem més ajuda.