• Com sorgeix la idea d’escriure un llibre sobre la història del bàsquet femení a Sant Pau?

Va ser una idea de l’Eva Vila, principalment. La Federació Catalana de Bàsquet celebrava el centenari i va contactar amb exjugadores, per si podíem facilitar-los fotos i records del bàsquet a Sant Pau. L’Eva va anar parlant amb exjugadores i arran d’això vam pensar que podríem fer un recull de totes aquestes imatges i anècdotes mitjançant un llibre.

• Avui dia, ja no hi ha un club de bàsquet com a tal a Sant Pau. Per què?

Sempre, al llarg dels anys, hi havia hagut problemes de jugadores. Anaven justes. L’últim equip va ser fa 13 anys, la temporada 2010/2011, sota el nom de l’Institut Germans Vila Riera de Camprodon. Portar el nom de l’institut servia per tenir subvencions. Ara, per federar-te ja t’exigeixen més coses, i ja era impossible aquí a Sant Pau.

• Com t’ho vas fer per trobar tota la informació i recopilar les imatges necessàries per il·lustrar el llibre?

Aquí hi ha una persona clau, que és la Neus Solà. A la Festa Major del 2023, que ja es va fer una primera trobada d’exjugadores, la Neus va arribar amb un gran «tresor», com eren fotografies, les fitxes de les jugadores, carnets, retalls de premsa, correspondència... Quan vam veure una base tan bona, vam decidir que podíem començar de debò. A partir d’aquí, vam fer un grup de Whatsapp amb exjugadores i ens anaven enviant fotografies, records... I anàvem demanant que ens expliquessin anècdotes de quan elles jugaven.

• Què significava el bàsquet per les noies i dones de Sant Pau?

No era només l’esport, sinó que significava poder sortir. Les més veteranes havien arribat a jugar partits a l’estranger. Cap als 90, es jugava a la lliga de la província de Girona, contra equips de la costa, i servia per quedar-se allà, dinar o sopar amb l’equip masculí -quan coincidia que jugaven a prop-... És a dir, que s’ho passaven bé. L’esport fa molta unió. Quan estava escrivint el llibre, moltes dones m’explicaven les anècdotes amb molta emoció. Això ha estat el millor de tot el procés, veure el sentiment de les dones de Sant Pau. Era una tradició esportiva que passava de mares a filles.

• L’equip masculí es va acabar desfent. Per què?

Tenien el mateix problema que les dones: faltaven jugadors. A banda de l’oferta de bàsquet que hi havia a pobles veïns com Ripoll, a Sant Pau també tenia molta tirada el futbol sala, hi havia un equip molt bo. De fet, alguns nois jugaven a bàsquet i a futbol sala. Per això l’equip no va tenir tanta continuïtat. En canvi, com que el bàsquet era l’únic esport femení a la vila, va tenir molta més longevitat.

• Esportivament parlant, quines han estat les fites més destacades del club?

L’any 1968, tres integrants del club santpauenc van ser seleccionades per participar als entrenaments de la selecció gironina: la Marta Sala, la Maria Collboni i la Neus Solà. A banda d’això, en diferents etapes, alguns equips de l’entitat havien guanyat lligues i la Copa Girona.

• Com es finançaven els equips?

Tot s’ho feien les jugadores. L’Ajuntament els deixava portar el bar de la festa major per poder-se  pagar les fitxes de la temporada. La neteja del pavelló, així com pintar-lo... Tot ho feien els mateixos equips.

• Quin ha estat el moment clau de la història del bàsquet a la vila?

La construcció del pavelló, que es va inaugurar l’any 1971. Abans , les jugadores havien de disputar els partits i entrenaments a l’aire lliure, amb tot el que això suposa.

• Quina és la situació actual del bàsquet a Sant Pau?

Al pavelló hi entrenen alguns equips tant del Club Bàsquet Campdevànol com de la FEC Vall del Ter. Llavors, els dijous, un grup de veteranes també s’ajunten per passar la tarda. Ja no tenim equip propi a Sant Pau, però l’important és que no s’acabi l’activitat esportiva a la vila.