• La seva feina és curiosa. D’on prové l’afició per enquadernar i restaurar llibres?

Quan era petit recordo que passava per Can Maideu i sempre quedava parat davant l’aparador. Però realment ha estat una passió adormida fins que no m’hi he posat, de més gran.

• Com s’introdueix professionalment en el món de l’enquadernació?

Va venir de casualitat. Jo vivia a Madrid, i allà vaig conèixer un noi de Burgos que sabia enquadernar i me’n va ensenyar. Allà ja vaig veure que tot aquest món m’agradava. Al cap d’uns anys, vaig agafar un pis a Barcelona i em vaig apuntar a fer enquadernació a l’Escola Industrial, amb 38 anys. Un cop acabada la carrera, ja vaig muntar el meu propi taller a Barcelona.

• Li va costar molt trobar un local adequat?

Em vaig apuntar a una mena de borsa que es deia ‘Barcelona activa’, que ajudava emprenedors a trobar locals per poder tirar endavant els seus projectes. Per sort, vaig trobar un local a prop de Santa Maria del Mar, on jo vivia, i ja vaig començar, l’any 1997, amb 42 anys.

• Com va funcionar el negoci?

Molt bé. Per una banda, feia encàrrecs de clients i, per l’altra, impartia classes. De fet, la major part de la meva feina era ensenyant.

• Tenia intenció de fer classes quan va obrir?

No havia pensat que tindria tants alumnes. La cosa va anar així. I estic molt content de com va funcionar, tenia alumnes molt interessats i que provenien de mons ben diferents. Jo també vaig aprendre molt i m’ho vaig passar bé.

• Per què va marxar de Barcelona?

Tenia contracte de lloguer per set anys. Un cop es va exhaurir, el Born ja havia agafat un aire molt més ‘fashion’, estava de moda. El propietari em va apujar el contracte gairebé el doble del que pagava. No m’ho podia permetre. Em van deixar continuar fins al juny i vaig marxar.

• De Barcelona, a Girona. Per què?

Un amic m’hi va portar, jo no coneixia massa la ciutat. Em va agradar molt, i ja vaig començar a buscar un local. El vaig trobar, però encara s’estava reformant i vaig haver d’esperar un temps. El juny del 2005, el vaig inaugurar, i fins avui dia, que encara hi soc.

• El negoci ha funcionat igual a Girona?

Sí, molt. He fet més enquadernació que a Barcelona. Classes també, però no tantes com abans.

• A banda de l’enquadernació, també restaura llibres?

Depèn. Puc arreglar algunes coses, però taques en el paper i coses així, no. No tinc les eines suficients i podria fer malbé el paper.

• Quina és la feina més especial que ha fet?

Hi ha un noi que ve de vegades i em porta llibres gegants. Té la seva dificultat, perquè són llibres que fan un 1’10 metres per 70 centímetres. Llavors, també he tractat amb llibres antics. El més vell que he treballat és un del primer terç del 1600.

• Quin futur li veu al seu ofici?

La nostra generació va créixer amb llibres i els hi té una estima especial. Ara, les noves generacions, creixen i estudien a través de la pantalla. Així és molt complicat que puguin apreciar els llibres i la lectura com ho hem fet nosaltres, no li donen el mateix valor. Per tant, l’ofici d’enquadernador no el veig amb gaire futur. Un altre tema són les classes, que sempre hi pot haver gent interessada a aprendre.

• Què li ha aportat aquesta feina?

El tracte amb la gent. Si no hagués fet mai classes i m’hagués quedat tancat al taller treballant... Hauria plegat fa temps. He conegut gent molt maca i que m’ha aportat moltes coses. També és cert que m’he mogut en un sector on la gent és molt culta, respectuosa i amb unes inquietuds molt similars a les meves.