Els mercats del Ripollès cada cop més es dirigeixen al turisme de cap de setmana i menys a donar servei per al dia a dia. És una de les conclusions que es pot extreure de l'informe 'Els mercats no sedentaris a la província de Girona: una oportunitat per la transició alimentària?', elaborat per les investigadores Nadia Fava, Anna Roca i Marta Carrasco, de la Universitat de Girona. De manera general, a la província, els mercats cada cop són més presents arreu però amb menys parades. Aquests mercats són elements turístics, cada cop més, especialment a zones com la costa o també el Ripollès. De fet, la majoria dels mercats de la comarca, exceptuant el de Campdevànol i el del barri de la carretera de Barcelona, a Ripoll, són el cap de setmana, i molt enfocats amb unes parades que, més que donar un servei diari als veïns dels pobles on se celebren, estan enfocats a oferir un producte local per al visitant i al turista.

El cert és, també, que les parades de productors locals i directes són cada cop menys presents. «La meitat dels més de 300 paradistes que hem entrevistat són revenedors: compren al productor i després, ho venen al mercat», aclareix Fava. En aquest sentit, les investigadores no veuen la diversitat dels mercats com un problema, però sí que s'evidencia que la relació directa entre comprador i venedor no significa que aquest últim sigui el productor d'allò que ven. Fava diu que «els mercats tenen un paper important en l'accés al menjar saludable, però també és important el paper dels paradistes revenedors, a banda dels productors».

El cert és, però, que aquests últims tenen més dificultats a sumar presència als mercats no sedentaris de la demarcació de Girona per diversos factors. «Pel fet d'estar elaborant, poden anar a dos o tres mercats setmanals», diu Marta Carrasco, mentre que ho contraposa a què els revenedors poden fer set mercats a la setmana. La presència de revenedors implica dificultats per parlar de transició alimentària. Fomentar els mercats no sedentaris hi pot ajudar, però implicant també al productor de quilòmetre zero. Per això, Carrasco conclou que cal tenir «una visió inclusiva i sostenible, transversal, estudiant el que poden aportar al conjunt de la societat i del territori».

Les autores de l'estudi aposten perquè els mercats siguin un equipament municipal, de servei i d'oferta de productes de qualitat i d'oportunitats iguals per oferir un servei als veïns de l'entorn on estan ubicats. Els consistoris són determinants a l'hora de facilitar o dificultar l'existència dels mercats. «Hi ha municipis que donen facilitats tenir espais, infraestructura, aparcament, presència de productors locals», explica Nadia Fava, autora de l'informe. Afegeix que, però, «també hi ha hagut ajuntaments que des de la pandèmia els han restringit». Hi ha un element de competència entre mercats i el comerç fix que té un cert poder als municipis, que també marca molt les polítiques dels consistoris a l'hora de prendre decisions.