Relacionar les pomes i l’alta muntanya no hauria estat una idea viable fa uns anys, però cada vegada són més els agricultors que aposten pel cultiu de pomers en zones abruptes o amb desnivells pronunciats, i en terres on les temperatures elevades no són massa freqüents. Una explotació a Rocabruna es va llençar a la piscina amb el projecte el 2021, i ara ja té 250 arbres, tot i que les pomes no sortiran fins d’aquí a uns anys i no serà fins al 2028 que començaran a créixer els primers fruits, unes pomes que es faran servir, principalment, per fer suc. L’elecció de l’arbre no ha estat casualitat: «veiem que aquí al territori n’hi ha moltes i, de fet, les pomeres són històricament és un arbre de muntanya i molt apropiat per les nostres condicions», explica Núria Simón, una de les impulsores del projecte. 

La particularitat és que els xais gestionen de manera natural el terreny, menjant-se les males herbes i adobant el camp, cosa que afavoreix la supervivència dels pomers plantats. «Hem plantat les pomeres en un marc de plantació ampli perquè el bestiar pugui seguir pasturant i gestionant la pastura natural que ja teníem», afegeix Simón. A Rocabruna, les pomeres són un complement de l’activitat principal de l’explotació, que és la producció de carn de xai, cosa que els ha permès trobar el binomi perfecte perquè el bestiar s’ocupa de mantenir el camp en condicions, controlant les males herbes i adobant el terreny.

Hi ha 25 varietats diferents plantades, majoritàriament provinents de les comarques gironines, sobretot de la Garrotxa. Aquestes pomes que sortiran, però, s’utilitzaran, principalment, per fer suc perquè «hi ha moltes varietats i perquè no podem protegir les pomeres de les calamarsades». És per això que són arbres de floració tardana perquè tinguin més possibilitats de sobreviure a les glaçades de Rocabruna, i fins al 2028 no es podrà veure quin serà el resultat del projecte, l’any en el qual es calcula que naixeran les primeres pomes.