• Quan neix la teva passió per la música?
Des de molt petit que m’agrada la música. Recordo que li robava cassets al meu germà per poder escoltar cançons del moment. Llavors també jugava amb la ràdio, agafant els meus talls i remenant.
• De la connexió amb la música a fer-te DJ. Per què?
De jove vaig fer alguna escapada a Master’s sense que se n’assebentessin els pares, i allà vaig descobrir el món dels dj’s. Sobretot va ser a partir d’un dia que vaig veure a Pastis i Buenri. Jo volia ser com ells. Quan vaig aprovar 4t d’ESO, els meus pares em van regalar uns plats i allà va començar tot.
• Com vas aconseguir fer-te un espai en aquest món?
Comences fent alguna cinta i passant-la als teus companys, i com que veus que els hi agrada, doncs segueixes. Llavors, a través d’uns amics que també punxaven vaig anar aprenent més, fins que el juny del 1998 vaig punxar per primera vegada al Bar Cabina. A partir d’aquí m’he pogut fer un cert nom, i punxar en discoteques de l’alçada de Pont Aeri, Chasis o Activa.
• Per què el nom de DJ Paranoyd?
Me’l van posar els meus amics, jugant una mica amb el meu cognom. Em va agradar, i ja es va quedar així.
• Només has punxat música ‘makina’?
No. Crec que he punxat gairebé tots els estils possibles. Sí que és cert, però, que el que se’m dona millor i el que mes m’agrada és la ‘makina’. Però gaudeixo anant a un concert d’Oques Grasses o Di-versiones, per exemple, o a sessions de house i techno.
• Quin ha estat el millor moment de la teva carrera com a dj?
Poder punxar a la festa major de Ripoll, el meu poble. Veure la teva gent saltant i ballant amb la teva música no té preu.
• La teva altra passió és el futbol. Quina és la teva vinculació a hores d’ara amb aquest esport?
Soc subdelegat federatiu de Girons al Ripollès. Aquesta temporada he estat entrenador de porters de l’Escola de Futbol del Ripollès. La temporada vinent, en principi, només seré subdelegat i no entrenaré.
• Em consta que has tingut ofertes per tornar a les banquetes...
Sí, però ara per ara no tinc ganes d’entrenar. He estat entrenador de canalla, de grans, coordinador, entrenador de porters...he passat per tot arreu. Arriba un punt que també tens ganes de descansar i aquest càrrec que tinc ara em permet gaudir del futbol des d’un altre punt de vista. El dia de demà, qui sap...
• Com veus l’estat de salut del futbol a la comarca?
A altres comarques veus equips que no es presenten, altres que es retiren a mitja temporada... aquí això no passa, els clubs estan vius. Enguany, destaca l’Abadessenc, que ha assolit l’ascens, però el Camprodon, per exemple, ha fet una gran temporada amb molt jovent de casa. A Quarta, les coses no han anat tant bé amb Ripoll i Ribetana, però és normal que els equips es desinflin quan ja no hi ha res en joc. En futbol base també estem molt bé, amb campions tant a l’EF Ripollès com a la FEC...
• El futbol femení també ha crescut molt. Té marge de millora?
Per sort, darrere els clubs hi ha gent que fa molta feina i de manera desinteressada, i el futbol femení és un clar exemple. Enguany, dues nenes han anat a seleccions territorials i equips tant de la FEC com l’Atlètic Ripoll han guanyat la lliga. S’està fent molt bona feina i això no para de créixer.
• Les teves dues passions, les has de compaginar amb la teva feina...
Sí, la majoria de gent em coneix pel futbol o per la música, però jo soc tècnic superior en química ambiental, especialitzat en aigües residuals. Fa més de vint anys que treballo a Depuradores del Ripollès i hi estic molt bé.