No és cap novetat que cada estiu s’intensifiqui la vigilància i s’apliquin mesures de contenció de la massificació a la Riera de Merlès. De fet, aquest va ser un dels primers espais naturals de la comarca on es va detectar la necessitat d’evitar la degradació de l’entorn mitjançant regulacions d’accés, fruit d’un treball conjunt de diversos municipis, perquè la riera passa per vuit pobles de dues províncies diferents. Tot i la complexitat que això pot suposar a l’hora de posar-se d’acord, ho han aconseguit i es van fent passos endavant en benefici de l’espai. La novetat és que enguany hi ha més informadors ambientals i més places d’aparcament. «Tenim una molt bona coordinació», concreta l’alcalde de Les Llosses, Jaume Cuní. Mentre a la resta de municipis, la Diputació de Barcelona els ha atorgat diverses subvencions, «a nosaltres la Diputació de Girona, a través del projecte Riu Natur, ens ha dotat d’informadors i vigilants», afegeix el batlle. «Són menys dels que voldríem, perquè només hi són els caps de setmana, però entenem que s’han de repartir per tota l’extensió de la Riera de Merlès».

Pobles com Les Llosses, amb una àmplia extensió de terreny, però amb poca densitat de població, els costa gestionar espais com la Riera de Merlès, per això demanen una solució conjunta, on l’executiu català es posi al capdavant per liderar el que ha de ser el full de ruta per evitar la degradació d’espais naturals a causa de la massificació. «Esperem que la Generalitat n’assumeixi la responsabilitat, perquè aquest és un tema de país, ja que molts dels visitants que rebem són de l’Àrea Metropolitana», apunta Cuní.

La pressió que han fet les mesures de contenció durant els anys que han estat en marxa han ajudat i la valoració és positiva, però encara queda feina per fer per garantir la preservació dels espais naturals.