El Govern de la Generalitat ha proposat una reforma del Codi Civil català en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. L’avantprojecte de llei  implica reforçar els drets i l’autonomia de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, adaptant-lo a la Convenció de Nova York, aprovada per Nacions Unides el 13 de desembre del 2006 i en vigor a Catalunya des del maig del 2008. De fet, l’any 2010  ja es va fer una modificació del Codi Civil català i ja es va importar la figura de l’assistent en la qual era la mateixa persona qui demanava poder comptar amb aquest suport, tot i que llavors no es contemplava la modificació de la capacitat jurídica de la persona.

A Catalunya ja es va aprovar,  provisionalment, el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual ja no es poden nomenar tutors o cuidadors per a les persones majors d’edat, sinó que ara s’anomenen assistents, atorgant capacitat jurídica a les persones que tenen discapacitat i promovent un model de suports i no de substitució en la presa de decisions. L’avantprojecte de llei ha de finalitzar amb aquesta provisionalitat i incorporar al Codi Civil de Catalunya una regulació íntegra i definitiva dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.

Aquests assistents «continuaran sent persones de suport, però el fonamental és que aquestes no modificaran la capacitat de les persones ateses», especifica Maria Dolors Vilalta, responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Tutelar del Ripollès. D’aquesta manera «l’assistent l’acompanyarà, però la capacitat continuarà sent de la persona», afegeix. Tot i això, «hi ha assistents que tenen funcions representatives perquè la singularitat de la persona així ho demana». Aquesta modificació també contempla la revisió dels nomenaments. Fins ara, s’adjudicaven de manera indefinida, però a partir d’ara s’hauran de revisar en un període que va d’entre els tres i sis anys «perquè es considera que la persona pot haver tingut una evolució i, per tant, aquesta figura s’ha d’anar adaptant a les circumstàncies», explica Vilalta.

Des de la Fundació Tutelar del Ripollès celebren aquest canvi de paradigma: «És un avantatge fonamental perquè vol dir que tots tenim els mateixos drets», assegura Vilalta. Des de la Fundació han hagut de revisar tots els càrrecs i s’han hagut d’adaptar a la normativa, tot i que insisteixen que ja fa anys que treballen en un model que prioritza la voluntat de les persones.