Els Plans de Querol, a Toses, han estat l’escenari d’un canvi les darreres setmanes. El Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès hi ha portat a terme la tala i l’obertura i creació de devesa en unes 5 hectàrees de terreny per recuperar espais de pastura. Es tracta d’una actuació que ha costat uns 15.000 euros i que respon als interessos de la ramaderia i també als de protecció ambiental de l’administració.

«A muntanya tenim el repte ambiental de la pèrdua d’espais oberts, vinculat a la pèrdua de les ovelles i els ramats, i també al fet que el bosc es veu menys com un recurs per escalfar ciutats i pobles», comenta el tècnic en biodiversitat del CEINR, Oriol Baena. Afegeix que «això s’ajunta a la manca de ramaders i la necessitat del sector d’obrir espais oberts, a la necessitat ambiental de preservar-los».

Entre les espècies que es preserven amb aquests espais oberts hi ha ocells com la verderola, el bitxac rogenc o rèptils com el llangardaix pirinenc, endèmic del Ripollès i la Cerdanya. Des del consorci, a banda de promoure aquestes actuacions des de subvencions, també es fa un seguiment per controlar la qualitat dels espais des d’una metodologia que s’ha ideat al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Des del recorregut per alguns transsectes, es comptabilitza la presència de plantes bioindicadores, que determinen si la pastura és bona o millorable i si es preservarà amb el temps.

«Quantes més espècies de bionidicadores tinguem, major puntuació tindrà la pastura. Si és millor, serà més bona pel ramader i també per a la biodiversitat», explica Baena, que enumera les següents plantes, la presència de les quals és positiva: «L’herba escallera, les campanetes... Mentre que el card, resta».

Aquest protocol està pensat també per a l’autoavaluació, ja que, segons indica el tècnic, qualsevol pagès té els coneixements suficients per avaluar els terrenys i saber si la pastura és bona o no, i pot tenir clar quines necessitats té.