A Ripoll, els noms de les 16 víctimes mortals dels atemptats del 17 d’agost de l’any 2017 ja llueixen a la plaça de l’Ajuntament. Set anys després d’aquella massacre, perpetrada per nou joves de ripoll a Barcelona i Cambrils, la capital va voler retre el seu particular homenatge amb la inauguració d’una escultura, dissenyada i elaborada per l’escultor local Domènec Batalla. El monòlit va ser destapat per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i una de les víctimes dels atemptats, Elisabet Caritg. En la plana institucional, l’acte va comptar amb la presència de representants d’alguns dels Ajuntaments del Ripollès. També hi van ser presents membres de les forces i cossos de seguretat, la Creu Roja, la UIER i l’associació Ripoll Comerç. No hi va participar cap regidor de l’oposició del consistori ripollès ni cap representant de la Generalitat de Catalunya. L’alcaldessa de la vila, Sílvia Orriols, es va mostrar molt crítica amb la gestió que van portar a terme els anteriors governs municipals. «Aquest acte tracta de contrarestar el vergonyós homenatge que es va fer fa set anys, que semblava més enfocat als familiars dels assassins que no pas de suport a les víctimes. Volem que Ripoll es recordi com la vila que es va alçar contra el terrorisme i no pas com el lloc d’on provenien els atacants», relatava l’alcaldessa de Ripoll.

L’homenatge va tenir un caràcter sobri però contundent, i va aplegar multitud de persones a la plaça de l’Ajuntament, entre les quals hi havia algunes de les víctimes que van sobreviure als atacs. Alguns d’ells van prendre la paraula i van expressar el tràngol que han hagut de viure durant aquests set anys. Yolanda Ortíz va relatar la duresa viscuda i va detallar com va salvar el seu fill, Iván Morales, gràcies a una estirada a l’últim instant. Morales, que llavors tenia 10 anys, també es va dirigir als presents agraint l’assistència, i reconeixent que durant aquests set anys tant ell com la resta d’afectats s’han sentit sols i abandonats.

«És molt trist tenir la sensació d’abandonament durant set anys. Feia molta falta un acte així, com a víctima és un orgull que s’hagi fet aquest reconeixement, i vull fer un agraïment agrair als assistents i a tothom qui ho ha fet possible», va declarar Iván Morales, supervivent de l’atac terrorista a la Rambla.

L’acte, que va ser conduït pel periodista Agustí Mas i acompanyat musicalment per la violoncel·lista Eva Curto, també va comptar amb el parlament de Robert Manrique, víctima de l’atemptat de l’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme. Manrique va lamentar el poc suport que les víctimes han rebut i ha recordat que a Catalunya hi ha víctimes de més de 20 bandes terroristes diferents. «Amb 64 anys de terrorisme encara no hem après el que és l’assistència a les víctimes. No demanem res que no sigui coherent, volem una llei que incorpori un protocol d’assistència post-atemptat. Encara hi ha moltes víctimes per localitzar i assistir», va afirmar Manrique, que també va traslladar l’agraïment a l’Ajuntament de Ripoll per la iniciativa d’instal·lar el monument, i va encoratjar altres administracions d’altres ciutats a seguir amb el seu exemple.

Un dels moments més emotius de l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils va tenir lloc a les acavalles. Els familiars de les víctimes van decidir entregar a l’Ajuntament de Ripoll el ninot d’Ironman que portava el nen australià de 7 anys que va morir en l’atemptat a la Rambla de Barcelona. Ho va anunciar Robert Manrique, que no va poder reprimir les llàgrimes en un moment de pell de gallina. «La condició per tenir-lo nosaltres al despatx de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme és que estigui mirant a la porta vigilant als dolents. L’entreguem a l’Ajuntament de Ripoll perquè vigili que mai més hi hagi dolents a la vila de Ripoll», va afirmar Manrique, emocionat. El consistori, en paraules de l’alcaldessa, va agraïr el gest i va agafar el compromís de custodiar-lo perquè protegeixi aquells que van ser víctimes de la barbàrie fa set anys i perquè no torni a passar mai més.