Dalia Santiago es queda a les portes de lluitar per una medalla als Jocs Paralímpics de París

La taekwondista de Ripoll va començar molt forta, però va perdre als quarts de final i no va poder superar la repesca

per Xavier Vilella

Esports

Dalia Santiago en un combat als Jocs Paralímpics de París
Dalia Santiago en un combat als Jocs Paralímpics de París | CPE

Ripoll va obrir les portes del Teatre Comtal perquè els ripollesos poguessin donar suport a l’esportista local, Dalia Santiago, que s’estrenava als Jocs Paralímpics de París. L’esportista de Ripoll arribava als Jocs després d’aconseguir una quinzena de medalles en els tres anys de preparació, fet que li atorgava sèries opcions de pujar al podi. Els nervis es van anar apoderant dels assistents al Comtal, que van viure intensament cada minut dels combats. Més enllà del patiment, el que predominava era el sentiment d’orgull entre els seus familiars i amics.

«Estic pletòric. Tenim una alumna competint als Jocs Paralímpics de París, i això és el màxim a què pot aspirar un esportista», explica Juan Antonio Santiago, pare i entrenador de Dalia Santiago. 

A vuitens de final, la taekwondista ripollesa va tenir una actuació impecable, dominant de cap a cap la seva rival, Manega Tapari, a qui va superar per un aclaparador 35-6. Les sensacions inicials no podien ser més positives. A quarts, però, l’esperava una rival forta, la brasilera Debora Menezes. Tot i situar-se al davant, la ripollesa va veure com la seva rival capgirava el combat fins a col·locar-se 9-16. Santiago va reaccionar, però no va tenir temps de culminar la remuntada. A la repesca, la ripollesa necessitava guanyar dos combats per aconseguir el bronze, però no va tenir sort i va caure derrotada davant la grega Eleni per 7-11.

Malgrat perdre les opcions de ser medallista paralímpica, la sensació que queda és la d’admiració i esperança de cara al futur. «Hem gaudit molt, l’hem vist molt segura i ha aplicat tot el que el professor li diu al gimnàs. L’esperem amb els braços oberts, és una gran competidora i sobretot una gran persona», afirma Roser Vigueras, alumna del Gimnàs Lee Young de Ripoll.

Tot i no obtenir el metall tan desitjat, Dalia Santiago torna a casa amb la maleta carregada d’aprenentatges i de vivències que sens dubte reafirmen la seva gran trajectòria. Digui el que digui el marcador, el Ripollès té una referent i un exemple insubstituïble amb un present i futur esplendorós.