Tot i que al llarg dels darrers anys s’ha insistit molt des de les institucions en la retirada de la simbologia franquista dels espais públics del país, encara hi queden alguns exemples. El Ripollès conserva encara algun monòlit o símbol molt dissimulat i poc explícit, que és pràcticament invisible si no és que es va a buscar expressament.

La simbologia de l’època del franquisme al Ripollès és pràcticament inexistent, però hi ha alguns espais que encara recorden l’època. A Campdevànol encara queda algun símbol al barri del Roser, que es va urbanitzar i edificar sobretot en aquella època. Al terme municipal de Ripoll queda encara algun monument apartat a l’antiga carretera que connecta amb Terradelles, en record a diversos afusellats a la zona a inicis de la guerra civil. «Era un monument en recordatori de les persones afusellades, no un monument franquista en exaltació del règim, en cap cas és això», comenta Agustí Dalmau, historiador. 

El Memorial Democràtic, depenent del Departament de Justícia, considera aquests dos monuments com a símbols franquistes i segons aquest ens haurien de ser retirats. Els municipis, no obstant això, tenen la potestat de decidir si els retiren, els reinterpreten o, com en aquest cas, els deixen abandonats. Historiogràficament, hi ha debat sobre què cal fer-ne: la creu va ser vandalitzada fa uns anys i se l’ha menjat la vegetació, i el monòlit està amagat al mig del bosc. «Era gent conservadora que van afusellar a principi de la guerra en aquest lloc, i per això hi ha aquestes creus, però jo considero que la història no es pot esborrar, perquè amb coses del passat sabem coses del present i del futur, és a dir, no entenem el present sense el passat», assenyala Dalmau. 

En tot cas, els símbols continuen en el lloc on van ser erigits o instal·lats, però completament aliens a la realitat, al dia a dia, pràcticament deixats en l’oblit.