• Quan comença la teva vinculació amb la UE Camprodon?

Vaig començar com a porter, just un any després de la fundació de l’entitat. Jo tenia 18 anys i vaig estar al primer equip entre dotze i tretze temporades, només interromput per anar a fer el servei militar.

• Com es produeix el teu salt a la presidència?
Jo col·laborava amb la junta, però sense tenir cap càrrec. Quan en Xavier Collboni va decidir plegar, no hi havia ningú que s’hi volgués posar. La cosa no anava bé, i vaig dir que jo posava el nom, però no exerciria de president. Van ser dos mesos, fins que s’hi va posar en Francesc Vilà i jo em vaig incorporar de secretari. Més tard, en Damià Vila va agafar la presidència i jo vaig ser el seu successor. I d’això ja fa 28 anys.

• Quin ha estat el millor moment del club des que tu en formes part?
Sense dubte, quan es va canviar de camp el 1997. Abans era a la zona de la Mare de la Font i els hiverns eren terribles, feia un fred insuportable. El canvi ens va permetre créixer molt com a club i la gent es va animar a implicar-se més.
• A la temporada 99/00 s’assoleix l’ascens a Primera Regional. Va significar un punt d’inflexió?

Sí. Era un moment bo pel club i el poble, amb el ‘boom’ de la construcció. Diferents persones ens ajudaven econòmicament per poder créixer. A partir d’aquest ascens va començar l’època daurada del club, en la qual vam estar 21 anys consecutius a primera regional, l’actual segona catalana, fins al descens de fa dues temporades.

• La creació de la FEC Vall del Ter ha estat positiva per a la UE Camprodon?
Molt. Havíem tingut futbol base, però mai totes les categories. La creació de la FEC provoca que tenim més jugadors i, per tant, més categories.

• Alguns d’aquests jugadors formen ara el 90% de la primera plantilla. Us fa estar orgullosos?

En el futbol, els projectes mai són a curt termini. La FEC ara té set anys i comencem a recollir fruits per al primer equip, però no només nosaltres, també l’Abadessenc. Aquest, al final, és l’objectiu.

• El nou projecte de la UE Camprodon és il·lusionant. Quin paper hi juga Manel Puigvert?

En els meus 28 anys de president, aquesta és la tercera etapa d’en Manel al club. Sempre ha estat molt important, no només per la seva tasca entrenant, sinó perquè ha aconseguit portar-nos molts jugadors cap aquí. A la seva segona etapa, va estar-hi catorze temporades i mitja. Ha estat i és cabdal.
• Aquest any ja estàveu a les quinieles per guanyar la lliga, però amb el fitxatge d’en Lluís Aspar, encara més. Us motiva?

Sí, estem motivats. Penso que la temporada passada ja teníem un equip per fer millor paper, però les lesions ens van castigar. Enguany, si tenim més sort, hem d’estar lluitant a dalt. En Lluís ens fa un salt qualitatiu molt important, i ho hem d’aprofitar per competir millor.

• Quin va ser el motiu del descens la temporada 2021-2022?
La pandèmia ens va fer molt mal. Teníem molts jugadors de fora i arran del confinament i les restriccions ens van plegar tots. Vam quedar amb onze justos i estirant juvenils.

• En quin aspecte ha evolucionat més el futbol amb el pas dels anys?
En molts, però cap a bé. Antigament, els jugadors veterans tenien entre 40 i 45 anys. Ara s’ha escurçat la carrera esportiva. Abans hi havia molt més compro- mís i ganes de jugar amb l’equip del poble, ara això s’ha perdut. En l’àmbit de baralles i mal ambient, la cosa ha millorat molt, igual que el futbol base, ara se li dona molta més importància i nosaltres en som un exemple. En últim lloc, els camps. Antigament, anaves a camps impracticables.