«Poder ajudar tantes persones m’ha satisfet»
Joan Bonamaison||Propietari de l’estanc de la carretera Barcelona i exmembre de Protecció Civil
• Com i quan va començar el negoci de l’estanc?
El negoci va arrencar ara fa 65 anys. A la mare li van fer una concessió. No va ser un inici senzill, però ens vam anar situant. Tota la família hi hem anat treballant.
• Quan es va posar al capdavant del negoci?
La mare hi va estar uns deu anys, i jo treballava fora de Ripoll com a muntador-mecànic, només venia els caps de setmana a donar un cop de mà. Quan la mare ja no podia fer-se’n càrrec, ja vaig agafar les regnes, i fins avui dia.
• Quina és ara la intenció?
Traspassar el negoci. Ens agradaria que hi hagués continuïtat, però sabem que el moment actual no és el més propici i és complicat.
• No hi ha relleu generacional?
No. Les filles estan totes en altres coses, una és metgessa i l’altra és mestra.
• Què li ha aportat la feina a l’estanc durant tots aquests anys?
Sobretot he pogut conèixer gent amb la qual tinc una gran relació i inclús amistats. L’estanc et permet tenir contacte amb cares noves, també clients més habituals, estiuejants i gent del món del tabac. De vegades també he fet de confessor d’algunes persones que t’expliquen els seus problemes. Els meus consells tampoc són els més adequats, però...
• Les institucions han fet passes endavant contra el consum de tabac. Us ha afectat molt?
Al principi, fumar estava molt més acceptat. De mica en mica, han anat sortint decrets i prohibicions contra el tabac. Hi estic d’acord, però penso que hi ha altres coses més importants a controlar i fer front.
• Abans es fumava més?
Sí. Primer de tot, no estava tan mal vist. Després, el preu era menor i el poder adquisitiu era major. El preu del tabac ha incrementat molt i això sí que ens ha perjudicat.
• A banda del tabac, us heu hagut de diversificar...
Sí, però ja va ser una cosa inicial. Ja vam començar amb premsa, joguines, llaminadures... Ha estat un bon complement del tabac, així com els nous productes que han anat sortint: el tabac d’embolicar, els vàpers...
• Quin futur li veu al negoci?
El futur sempre és bo. Cal estar al dia i tenir sempre el que el client demana. Si ara estan de moda els vàpers i els líquids, cal tenir-ne, encara que sigui una moda passatgera. El tabac és el tabac, mai morirà. El que no volem és haver de tancar, perquè vol dir deixar enrere una vida i un esforç molt gran per arribar fins aquí. Espero no haver de tancar, però si no trobo comprador...
• Molta gent el coneix per la Protecció Civil, una etapa que tanca. Què ha significat?
Ja fa gairebé trenta anys que vaig entrar-hi i ara, amb vuitanta anys, és hora de dir adeu. M’hi he sentit molt bé, tant fent feines com amb els meus companys i amics. Hem tingut històries de tota mena, estant al costat de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra i els Bombers. És una part de la meva vida que m’ha satisfet, he pogut ajudar moltes persones quan ho han necessitat, la qual cosa m’ha omplert molt.
• Quina era la seva tasca?
Bé, n’hi havia diverses, però sobretot m’encarregava d’organitzar els voluntaris per tal de poder dur a terme les seves tasques, com l’organització d’esdeveniments esportius, per exemple.
• Quin record s’endú de Protecció Civil?
Molt positiu. A vegades me n’anava a dormir nerviós perquè sabia que l’endemà teníem una cursa i havíem de garantir la seguretat dels participants. M’ha costat fer el pas de plegar, però era el moment.
• Falta relleu a Protecció Civil?
El relleu hi és sempre, passa que en aquests moments el voluntariat està molt diversificat. No pots estar a tres organitzacions diferents. Falta que la gent prengui la decisió de dedicar-se només a Protecció Civil. Penso que és una institució vital.