«Les aus em permeten desconnectar de tot»
Lourdes Solano||Aficionada a l'ornitologia
• Com entra l’ornitologia a la teva vida?
Em ve de quan era molt petita. Amb el meu pare solíem anar a buscar bolets i jo, en comptes de buscar-los, em fixava en qualsevol animaló que veia. La fixació pels ocells va arribar més endavant, quan em vaig comprar un llibre d’aus d’Espanya. A partir d’aquí vaig anar aprenent i el 2017 vaig fer un curs ‘flash’ d’ornitologia i gràcies al professor vaig descobrir que aquest era el meu món. A partir de llavors m’hi vaig posar més de debò.
• Què et va fer decidir a fer el curs?
Era un curs de dos dies, no era complicat. A més, el feien aquí al parc de Montesquiu, prop de casa. Hi havia moltes facilitats, no tenia res a perdre.
• A partir d’aquest curs, quin va ser el teu canvi?
Vaig sortir del curs, me’n vaig anar a comprar uns prismàtics i el llibre d’ocells de Catalunya i ja vaig començar a sortir cada cap de setmana a observar aus. Va ser un canvi dràstic, la veritat, gràcies al professor, en Xavier Riera, una de les icones de l’Institut Català d’Ornitologia.
• Què et va transmetre?
Doncs la passió pels animals i, concretament, pels ocells. Em va fer adonar que és un món apassionant. Vaig fer una mena de ‘clic’.
• Com desenvolupes la teva afició?
Amb molta paciència. Els ocells mai s’estan quiets, per tant, això complica molt la feina. Per sort, jo tinc molta memòria visual, per tant recordo bé tot allò que veig. Llavors, es tracta de consultar el llibre per tal de poder identificar l’au observada.
• Vas començar observant aus per la zona del Ripollès?
Vaig començar per Ripoll, perquè és on visc i em resultava molt més senzill els caps de setmana, o inclús els vespres entre setmana. Més tard, i a mesura que anava coneixent altres aficionats a l’ornitologia, em vaig anar obrint i descobrint noves zones com Osona, el Delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà... Quan vas coneixent gent, et revelen secrets i et recomanen llocs.
• Què compartiu entre aficionats als ocells?
Experiències, coneixement, llocs... Tinc sort d’haver conegut gent molt maca i cada any programem algunes sortides. A alguns els agrada molt la fotografia i em passen fotos. Jo, en canvi, prefereixo el dibuix. Llavors, tenim un concepte anomenat ‘bimbo’. Fer un ‘bimbo’ és identificar una espècie d’ocell per primera vegada.
• El teu objectiu és identificar el màxim nombre d’ocells?
No. Jo vaig a gaudir de la natura i la companyia. Sí que és cert que quan n’identifiques un de nou, fa molta il·lusió.
• Els dibuixos els fas en directe, o a casa?
En directe és impossible. De vegades faig alguna foto de l’ocell i m’ajudo amb la memòria.
• Quin ocell t’ha fet més il·lusió descobrir?
N’hi ha molts. Recordo un cap de setmana que vam anar a França a observar rapinyaires. Sabíem que en passarien, perquè estaven emigrant, i ens va passar un elani just per sobre. És un ocell molt difícil de veure.
• El Ripollès és una zona rica pel que fa a aus?
Sí, molt. A Ripoll, per exemple, puc observar fàcilment trenta espècies diferents quan surto. Sembla que no, però prop de casa podem gaudir molt.
• Participes en un projecte de l’ICO per la conservació de les orenetes. En quin estat es troben a Catalunya?
Malament, estan en declivi. No comptem les orenetes, sinó els nius, i observem que cada vegada n’hi ha menys. Hi ha gent que destrueix els nius, cosa que està totalment prohibida, però també hi influeixen altres factors com la calor o la disminució d’insectes. Jo no soc massa positiva en aquest aspecte, no només amb les orenetes, sinó amb altres aus. Cada vegada n’hi ha menys.