Els 50.000 nous pisos socials anunciats pel Govern de la Generalitat fins al 2030 contrasten amb la feina feta fins ara. Segons dades de la mateixa secretaria d’habitatge, en els darrers 20 anys dos de cada tres municipis catalans no han construït cap habitatge de protecció oficial. Al Ripollès, el percentatge encara és més gran: s’enfila fins a més del 77%. Només cinc dels 19 municipis han construït habitatge de protecció oficial entre el 2002 i el 2023. El que ostenta el rècord comarcal és Sant Joan de les Abadesses, amb 57 habitatges socials posats a disposició dels veïns. Gairebé la meitat corresponen als antics pisos de la colònia Espona, que es van reconvertir en habitatges de protecció el 2011. Un total de 25 habitatges d’aquesta colònia construïda el 1944 van ser oferts a joves i gent gran per un lloguer d’entre 200 i 300 euros al mes. El 2017, l’administració va tornar a oferir una nova tongada de quatre pisos de protecció oficial al carrer Manigosta. En cartera encara queda el projecte a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil i a Llaudet. A finals del 2023, constaven 19 sol·licitants d’aquesta mena de lloguer més econòmic a Sant Joan.

«Per a nosaltres, la política d’habitatge sempre ha estat una política activa», expressa Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses, «en el sentit que des que vam arribar a l’ajuntament ens vam proposar fer habitatge perquè tenia sentit fer-lo allà on l’hem fet. Espero que en pocs mesos comencem la rehabilitació de la caserna de la Guàrdia Civil, que prèviament l’hem hagut de comprar, vam haver de pagar 210.000 euros. En un parell d’anys tindrem aquests 9 habitatges. Paral·lelament, i des de fa temps, venim treballant per reformar els habitatges de Llaudet».

En segon lloc, a la comarca es troba Ripoll. A la capital del Ripollès, del total de 792 habitatges construïts en els últims 20 anys, 42 s’han destinat a habitatge de protecció oficial. Destaca la fórmula adoptada els darrers anys, consistent a rebre la cessió d’habitatge privat i rehabilitar-lo per oferir-lo a persones amb pocs recursos. Amb aquest sistema, ja s’han posat a disposició 9 habitatges, l’últim d’aquests, aquestes mateixes setmanes al passeig Elies Rogent.

Ripoll registrava el major nombre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial a la comarca a 31 de desembre del 2023, concretament, 66 persones.

El tercer dels municipis del Ripollès que ha construït habitatge de protecció oficial és Campdevànol, amb 15 dels 230 posats dempeus els últims 20 anys. A finals del 2023, el municipi només tenia 3 sol·licitants. Completen la llista Vallfogona de Ripollès, amb 6 habitatges de protecció oficial posats a disposició fins al 2023, i Pardines, amb 4. A 31 de desembre del 2023, Pardines no comptava amb cap sol·licitant d’habitatge amb aquestes característiques. Toti i això, l’ajuntament ha facilitat l’oferta de dos habitatges socials més aquest 2024 al Camp del Pedró, que es troben oberts a sol·licituds fins al 29 de novembre.

D’entre els municipis ripollesos que no havien construït habitatge de protecció oficial fins al 2024, destaquen Camprodon i Ribes. Malgrat els esforços realitzats aquest any, cap dels habitatges construïts des del 2002 en aquests pobles no va ser per al lloguer social. Camprodon va acollir la construcció d’un total de 527 habitatges entre el 2002 i el 2023, cap de protecció oficial. Ribes de Freser, per la seva banda, va acollir la construcció de 369 habitatges en aquest període.

«Al Ripollès ha costat tant reformar i ampliar el parc públic i privat d’habitatge perquè el preu de mercat a la pràctica és similar al preu de l’habitatge protegit. És un preu que fa bastant inviable les promocions d’habitatge», explica l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué.

Tot i això, a la fi del 2023, tenien pocs sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. Camprodon en tenia tres i Ribes, un sol sol·licitant. Aquest any, l’ajuntament camprodoní explicava com d’elevada li ha estat la recerca per omplir els onze habitatges posats a disposició a la plaça de la Vila a un preu assequible.