El ral·li Dakar, un dels més importants i coneguts del món del motor, ha acabat amb segell ripollès. La camprodonina Lourdes Puigmal va complir l’objectiu d’acabar el ral·li i va fer realitat el Dakar Dream, el nom amb què va batejar el seu somni.

En un principi, Puigmal no contemplava poder fer el Dakar, però l’oportunitat de combinar la passió pels camions i el ral·li més conegut del món era un tren que potser només passaria una vegada i que la camprodonina va decidir agafar. “Jo tenia el somni de poder fer una volta en camió, però clar, el fet de sortir-me l'oportunitat d'anar al Dakar en camió ja va ser el somni del somni. Jo mai m'hauria imaginat poder fer un Dakar. Ha sigut més que un somni”, expressa Lourdes Puigmal. 

Puigmal es va estrenar al Dakar en la categoria de camions amb l’equip Bochou i un trio format per Dorian Bardeau, pilot; Frank Puchouau, mecànic, i Puigmal, en tasques de navigador. El número 904 acompanyaria l’equip en la travessia pel desert d’Aràbia Saudita. La duresa del Dakar va fer patir a la camprodonina, que en algun moment va pensar que haurien d’abandonar. “L’únic moment que vaig pensar hauríem d'abandonar és a les dunes. Quan vaig veure que el camió marxava de costat, jo vaig pensar ‘volcarem i d'aquí no en sortirem, aquí ens quedarem i l'haurem liat”. Tot i l’ensurt, la camprodonina diu que “anava tranquil·la amb en Frank perquè sempre trobava una solució per sortir. Era el meu MacGyver”.

Sense l’objectiu de la classificació en ment, Puigmal i l’equip van plantar-se a l’última etapa amb la intenció de gaudir-la, però un últim imprevist encenia totes les alarmes i feia perillar l’última etapa del camió 904. “L'últim dia, quan ens vam aixecar al matí, no teníem el camió. El camió havia marxat a la nit per anar a rescatar un altre camió de l'equip, que estava enganxat a les dunes i tenia una peça trencada, l'alternador. Clar, quan em vaig aixecar al matí i no vaig veure el camió va ser com: ‘no pot ser, no podré fer l'última etapa, no podré acabar el Dakar”, recorda Puigmal. 

Per sort, el camió va arribar dins el límit del temps per sortir. Tot i l’estrès i la tensió del moment, el 904 va acabar l’última etapa i Puigmal va poder complir el Dakar Dream. I també una promesa familiar. “Va ser un dia caòtic, però l’arribada al pòdium va ser un moment satisfactori i emocional. En Frank i en Dorian em deien que l’acabaríem perquè la meva filla sempre deia que volia portar la medalla a l’escola. Jo volia poder dir ‘he fet un Dakar’ i tenir la medalla per mi i per la meva nena”. 

Puigmal i el seu equip van acabar el ral·li Dakar a la posició 51 de la general de camions. Una experiència única que la camprodonina va compartir a través de les seves xarxes socials, on Puigmal tindrà guardat per sempre un record inoblidable, un somni que s’ha fet realitat i una medalla del Dakar que la seva filla lluirà amb orgull pels passadissos de l’escola.