Les Llosses ha completat la tríada de xerrades de l’últim mes, en què ha parlat de gestió de boscos, escola i habitatge. En la darrera, han presentat l’estudi d’habitatge buit. El seu autor, Joan Aloy, ha fet de l’estudi el seu motiu per recórrer a peu tot el terme municipal. Així ha sabut que a Les Llosses queden dempeus coma mínim els fonaments de 348 habitatges. 154 són habitats. D’un centenar en queden poques restes, una quarantena estan en ruïna, però una cinquantena tenen possibilitats de ser habitats. 10 estan en bones condicions i a 38 s’hi podria viure amb una reforma. «Aquestes són cases que tenen algun problema més seriós», explica l’autor de l’estudi, «potser no s’ha fet l’interior, o s’han de fer els tancaments nous, les finestres...». Per a aquest segon grup de cases, les inversions per a la rehabilitació poden ser prou costoses. «Estem parlant de potser al voltant de 1.000 euros el metre quadrat, 1.800 si has de tocar l’estructura», comenta Aloy.

A l’equip de govern, l’estudi li servirà per poder fer constar oficialment algunes masies i aprovar finalment el catàleg de masies que porta anys desactualitzat. Més enllà d’això, l’informe també li dona arguments, sobretot, per reclamar inversió per a la rehabilitació d’habitatge, que acosti Les Llosses, actualment amb 200 habitants, a anys anteriors. El municipi va arribar al seu pic de població al segle XIX, amb 1831 habitants.

«Tenim molta gent amb interès a venir però no tenim llocs, cases ni espais per oferir», raona l’alcalde, Jaume Cuní. «Aquest és un primer pas per parlar amb els propietaris i sobretot amb l’administració, perquè tenim grans dificultats per rehabilitar aquestes cases; ens calen un munt de permisos i un munt d’inversió que no tenim clar com s’ha de fer».

De moment, l’ajuntament està molt a prop de poder posar a disposició els dos habitatges buits que té de titularitat pública, tal i com explica el batlle: «De les antigues escoles de Palmerola, que es diuen ‘Ca les mestres’, en sortiran dos habitatges, i llavors, la Rovira, una casa de pagès que en el seu moment va reconstruir un propietari d’aquí, voldríem llogar-la a un perfil de família que, a a banda de la seva feina, també volgués gestionar el territori del voltant»

A l’estudi, també hi figuren, a banda de les masies, els 60 habitatges buits que es troben a la Farga de Bebié, alguns amb necessitats de reforma importants, però d’altres en bastat bon estat de conservació. L’ajuntament recorda que es tracta d’habitatges molt ben connectats, també per tren, i espera que l’administració o la inversió privada s’hi poguessin fixar de cara a planificacions a mitjà termini.