Per a empreses com Sodeca o 333shop.com, amb seu a Ripoll, l’etapa de la pandèmia va ser un moment de molta feina, reptes i responsabilitat. Sodeca, empresa especialitzada en les solucions per a la ventilació i el control de qualitat de l’aire, va haver de treballar a contrarrellotge per trobar noves maneres d’afrontar el repte d’eliminar l’aire contaminat, en un moment en què això prenia especial rellevància. «Vam dissenyar diverses solucions de tractament de l’aire que hem mantingut i ampliat», diu Eloi de Miguel, del departament de comunicació, amb èmfasi en tenir solucions àgils per la urgència del moment.

Una altra empresa essencial va ser 333 Corporate, especialitzada en la venda de productes sanitaris en el sector porcí, fins aleshores. Les mascaretes, guants, gel hidroalcohòlic, van passar a ser per a tothom. L’alta demanda i baixa oferta de material divers va obligar a les empreses a actuar amb responsabilitat. El CEO de l’empresa, Xavier Salamó, explica que «intentàvem distribuir el material de manera ordenada: col·laborant amb l’Hospital de Campdevànol, amb la UIER, per fer arribar guants, mascaretes o gel hidroalcohòlic a qui més ho necessitava».

L’altra cara de la moneda podia ser tota la tipologia d’empresa i comerç destinada a les persones d’una forma més directa, les activitats més quotidianes: el comerç, el turisme, l’hostaleria en són exemples, que se les van haver d’empescar per aconseguir sobreviure davant els reptes del tancament.

Des del comerç local, un sector ja en dificultats produïdes per la globalització i els reptes de l’actualitat, el tancament podia suposar una estocada final. Per això es van empescar serveis de repartiment a domicili, que d’inici van començar de forma molt casolana. «A Ripoll es va posar en marxa amb una tarda de trucades. Tothom hi va posar el seu gra de sorra», explica Mireia Llagostera, que es va encarregar del servei a l’empresa de la seva mare. Un record especial, per al Sant Jordi: «Es va fer possible que molta gent tingues la seva rosa i el seu llibre».

També va patir, i molt, el món de la restauració. L’època es recorda com un vaivé de mesures contradictòries, de girs de volant i de moltes dificultats, especialment amb el tancament perimetral de la comarca. «Em vaig emprenyar molt, hi havia molta impotència, perquè ho teníem tot preparat per Nadal. No sabíem si se’ns compensaria pels danys...», explica Fran Barroso, president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès. Sentencia: «Les coses s’haurien pogut fer molt millor, perquè no enteníem res».

En un sentit semblant es va viure el tancament a Vallter, que començava a treballar en la desestacionalització, en el seu ús com a estació de muntanya també a l’estiu, una cosa que s’ha quedat i potenciat. La lectura a posteriori, però, en aquest cas, és positiva, ja que després d’una etapa negra, «la gent gaudeix més del temps lliure que abans, volem estar a l’aire lliure durant tot l’any», diu el director de l’estació, Enric Serra.