El passat 4 de març, el govern municipal d’Aliança a Ripoll va prohibir d’exhibir una exposició d’alumnes de l’institut Abat Oliba a l’espai municipal de La Lira perquè apareixien dues noies amb vel islàmic. La mostra es va traslladar al local privat de Can Costa, i ara s’exhibeix davant l’Ajuntament. Quatre exalcaldes, Pere Jordi Piella, que ho va ser del 1979 al 1993, Jaume Camps, batlle del 93 al 95, Teresa Jordà, del 2003 al 2011, i Jordi Munell, del 2011 al 2023, consideren que aquests darrers fets són del tot reprovables i constitueixen una actitud xenòfoba i autoritària. És per això que han signat el manifest ‘Ripoll pels drets humans, la cultura i el progrés’. El text manifesta que aquesta mena de censura no s’exercia a la vila la des dels temps del franquisme, contra entitats com l’ARIC o els Minyons Escoltes.

«D’això se’n diu violència institucional», ha manifestat Pere Jordi Piella, un dels exalcaldes signants. «És el que fan els jutges contra els independentistes fent servir el seu càrrec. Aquí a Ripoll, és la batllessa fent servir el seu càrrec per intentar emmudir a l’altra gent. Això és gravíssim en una democràcia».

El manifest mostra preocupació perquè els creadors no se sentin segurs a Ripoll, si pensen que les seves obres poden ser censurades quan no coincideixin amb els criteris d’Aliança Catalana, que consideren subjectius i sectaris.

«Són un conjunt de situacions que atempten contra drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la llibertat de manifestació, el pensar o opinar diferent de qui governa, i això penso que està deteriorant la qualitat democràtica de la vila de Ripoll», ha argumentat Jordi Munell, un altre dels exalcaldes signants del manifest.

El document es llegirà aquest proper divendres 28 de març a les 12 del migdia a la plaça Cívica, entre el carrer de Sant Pere i la plaça de l’Ajuntament. Els convocants ja ho han notificat al consistori.

Els exalcaldes de Ripoll esperen que amb aquest manifest se sembri la llavor per a la recuperació del prestigi de Ripoll, que consideren que s’ha perdut des de les passades eleccions municipals, amb una presència a l’actualitat nacional de connotació negativa d’una gravetat que, diuen, no s’havia vist des del període d’ajuntaments democràtics.