El Ripollès és una de les comarques que més solars ha posat a disposició de la Generalitat per fer-hi habitatge social, en proporció a la seva població i al nombre de municipis. Dels 665 solars proposats pels ajuntaments catalans per fer-hi 21.300 habitatges, 16 són del Ripollès, amb espai per a 238 habitatges. Els han ofert 7 municipis: quatre dels cinc més poblats (Ripoll amb 3 solars, Campdevànol amb 1, Camprodon, també amb 1 i Sant Joan de les Abadesses amb 5 parcel·les i la caserna de la Guàrdia Civil, que ha pogut incloure amb la línia que oferia la mateixa convocatòria per a grans rehabilitacions. Pel que fa als micropobles, s’hi han sumat Molló amb 3 solars, Vilallonga de Ter amb 1 i Planoles amb 2.

«Penso que al Ripollès, tot els municipis, alcaldes i el Consell Comarcal estan molt alineats per intentar aprofitar al màxim les fórmules que es posin sobre la taula des de la Generalitat», ha valorat el ripollès Enric Pérez, membre del gabinet de la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque.

Entre els micropobles del Ripollès, n’hi ha que han fet esforços destacables per possibilitar la construcció d’habitatges socials, com Planoles, que ha ofert 2 solars: un al carrer Joan Maragall i un altre a la plaça de Planès, amb capacitat per a entre 8 i 10 habitatges; o Molló, que ha ofert 3 parcel·les al carrer del Ritort de Favàs per a cases unifamiliars adossades. L’ajuntament en podia haver ofert quatre parcel·les més, però ha optat per ser prudents, ja que la condició per acceptar solars en zones rurals no tensionades és que cada habitatge construït tingui almenys tres sol·licitants. El seu alcalde, Pep Coma, demana més flexibilitat en la propera convocatòria.

A l’Ajuntament de Queralbs li hagués agradat oferir solars, però la seva orografia no deixa espai per a més. La seva alcaldessa, Imma Constans, reclama a la Generalitat ajuts per a la rehabilitació, el canvi d’ús o la cessió forçosa per a habitatges socials.

Els 16 solars oferts pel Ripollès, excepte els de Ripoll i Camprodon, provenen de la diagnosi que el Consell Comarcal va poder presentar aquest mateix any, quan va detectar una vintena de solars públics sense identificar. El conseller Sergi Albrich posa de relleu la diagnosi, que dona múltiples opcions als ajuntaments, però entén que el seu pressupost és limitat, i creu que una línia d’ajuts per a la rehabilitació com la que demanen els micropobles complementaria la nova construcció en solars.

«Si existissin més ajudes econòmiques per posar a disposició dels ajuntaments per poder gestionar aquest parc d’habitatge buit que tenen, és evident que seria una molt bona notícia, perquè rehabilitaria els habitatges, en el cas dels nostres municipis, habitatges que són principalment de les parts més antigues dels nostres pobles», ha valorat el conseller comarcal d’Habitatge del Ripollès, Sergi Albrich.

«Cal continuar treballant des de la Generalitat i des de la conselleria per trobar fórmules que possibilitin que els micropobles o els entorns més rurals també puguin fer petites rehabilitacions a antigues rectories, escoles, habitatges de mestres... aquesta tipologia que els ajuntaments més petits puguin tenir, per poder fer aquestes rehabilitacions», confirma el membre del gabinet de Paneque Enric Pérez.

«Si col·lectivitzem d’alguna manera el conjunt de solars que es puguin presentar a la comarca, potser es podran fer paquets importants perquè una empresa acabi construint els habitatges, ja sigui l’empresa pública Incasòl o com determini la Generalitat», proposa, alhora, el conseller comarcal Sergi Albrich.

Dels 327 micropobles que hi ha a Catalunya, només 15 han ofert solars edificables a la Generalitat, i tres són ripollesos. Des de l’Associació de Micropobles consideren que la iniciativa del Govern ha estat pensada sobretot per al món urbà. Demanen altres iniciatives per a habitatge social enfocades al món rural, com la rehabilitació als cascs antics o modificacions de la llei d’urbanisme.