L’Ajuntament de Sant Joan posa en marxa un pla per fer front a un repte majúscul: transformar el model d’atenció a les persones i fer front a l’envelliment demogràfic. L’objectiu? Deixar enrere el model assistencial clàssic i construir una xarxa comunitària de cures: més humana, més propera i compartida.

El projecte es desenvolupa amb el suport de la cooperativa Hèstia, experta en aquest àmbit. La seva fundadora, Txell Descarrega, detalla que la població del municipi «és molt envellida» i «també té molta dispersió, amb gent gran que viu en masies». Per això, el projecte «vol que tothom pugui expressar el que necessita com a cures -que és una paraula molt àmplia, sobretot pel que fa a la ruralitat».

Ja ha començat la fase clau: la participació ciutadana. S’ha obert una enquesta per a tota la població, i es faran entrevistes a persones o entitats. El dia 17 també es farà un taller participatiu per poder debatre com haurien de ser les cures en el futur. «Les societats van evolucionant i abans curar era: tinc una ferida, em curo o m’he cremat i em curo», ressalta Vanesa Pau, regidora de Salut, Serveis Socials I Igualtat de Sant Joan, qui detalla que actualment, «la cura és més àmplia: hi ha la cura dels nadons, o gent que ara són autònoms, viuen en una masia i es trenquen un peu i durant dos mesos estan sols i és un moment puntual, però necessiten ajuda». En aquest sentit, «volem que molta gent ens contesti l’enquesta per fer una radiografia el més detallada, àmplia i participativa que es pugui».

Tot i tenir menys serveis especialitzats, el municipi aposta per un nou model de cures basat en la comunitat i la implicació de tothom: els veïns, les famílies, l'escola, els comerços i els professionals. L’objectiu: detectar abans situacions de risc, prevenir i teixir una xarxa de suport, que complementi els serveis existents. «El que sí que tenim és una xarxa que funciona d’una manera autònoma», diu Pau, qui assegura que la intenció és «poder coordinador aquests elements que no són de l’Ajuntament o els organismes, que estan allà i són molt valuosos». «Faria de coixí», insisteix Descarrega perquè «de vegades ens fa cosa dir: on anem, a qui li dic...». «Que la gent sàpiga que si hi ha alguna cosa, detecta alguna mançana, pugui tenir, per exemple, un número de telèfon, un punt de trobada i poder dir, per exemple, aquesta dona em sembla que li passa alguna cosa». En global es vol que «el que ja hi ha, coordinar-nos millor i fer una xarxa, sempre preservant la intimitat de la persona», diu la regidora.

El projecte culminarà l'octubre de 2025 amb un full de ruta amb accions concretes en àmbits com la creació de grups de suport emocional, la sensibilització comunitària i la millora de les condicions laborals i socials del sector de les cures. Té un cost de 7.500 euros, dels quals 5.500 han estat finançats per la Diputació de Girona.