La Memòria del Consorci de Benestar Social del Ripollès del 2024 deixa un pronòstic d’envelliment de la població creixent. Més del 17% de la població supera els 85 anys d’edat, mentre que els infants i joves junts no arriben al 22%. Malgrat que la població activa continua sent el 61% de la població, la taxa d’estrangeria no arriba al 12%, i l’any passat encara va baixar un 0,18%. Tot i això, el 68% dels atesos en serveis d’atenció individualitzada eren de nacionalitat espanyola.

«Som una comarca envellida. Això ja ho sabíem, però és evident i cada vegada s’evidencia més. Ens estem fent grans i, per tant, cada vegada hi ha més demanda d’atenció domiciliària», constata Judit Cornellà, consellera comarcal de Serveis a les persones.

L’envelliment de la població al Ripollès fa que el 24% dels atesos dels serveis d’atenció individualitzada del Consorci siguin persones amb manca d’autonomia. D’aquests, 1 de cada 4 són persones grans. A això es destina el 49% del pressupost del consorci. 1.112 veïns del Ripollès tenen reconegut algun grau de dependència, moderada o servera. L’any passat, l’ens va iniciar un nou servei, Cuida’t per cuidar, destinat als cuidadors de les persones amb dependència. 41 persones se’n van beneficiar.

«D’entrada, analitza o avalua la situació del cuidador. N’hi ha que pateixen desgast, depenent del temps que fa que cuida o el grau de dependència de qui cuida, i hi ha indicadors que ens ho mostren. A partir d’aquí, oferim la possibilitat de fer activitats grupals. Són sessions que bàsicament intenten donar eines a les persones per poder cuidar. Per exemple, l’ofereix una nutricionista que treballa al CAP, perquè té a veure amb les tasques diàries que treballa el cuidador», explica Elisabeth Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès.

Per primera vegada, la memòria inclou dades d’habitatge que revelen aquesta realitat a la comarca. D’aquesta manera, sabem que el 2024 hi va haver 26 desnonaments, un 85% per impagaments, i que l’any passat hi havia 40 persones sense llar al Ripollès.

«Per considicions climàtiques, podem traslladar a aquella persona una nit o dues en un alberg, però és veritat que més recursos més enllà d’això, no tenim. La idea és, o recuperar xarxes familiars que tinguin aquestes persones, poder-les acostar allà on tenen la seva família o els seus amics, perquè segur que això els ajuda. De totes maneres, també hi ha persones que ens diuen que no necessiten res», comenta Ortega.

Per manca d’habitatge, s’han tramitat 14 sol·licituds a la Mesa d’Emergència, i 18 nuclis familiars han pogut accedir a habitatge públic. 385 llars mantenien deutes de subministrament energètic, i el Consorci va tramitar 101 informes favorables que van evitar el tall del servei.

Per altra banda, l’any passat, al Ripollès hi havia 768 habitatges buits, i 701 que es destinen a ús turístic. Pel que fa a ajuts d’urgència social, el Consorci n’ha tramitat més de 1500 per a 538 famílies, novament més del 50% de nacionalitat espanyola.

De la memòria del Consorci també se’n desprèn un augment de la violència de gènere, cosa que preocupa i ocupa a l’ens. De les 265 atencions del servei de Protecció i recuperació per la violència, 190 ateses van ser dones.