El Museu Etnogràfic de Ripoll exposa la vessant més personal de Montserrat Gudiol, és en el marc del 75^è aniversari de la seva primera exposició. Entre les obres, hi trobarem quadres mai exposats fins al moment o la virolla de l’ermita del Remei. Aquesta última peça quedarà integrada durant setmanes en una de les seves exposicions temporals de l’equipament museístic. “És una peça que sempre la tenim conservada al museu i que ara, per a l’exposició, l’hem baixada”.  Dissenyada i dibuixada per Montserrat Gudiol l’any 1952 la virolla servia per recollir fons per a l’ermita ripollesa. “Més tard el cercle filatèlic la va fer signar perquè no ho estava i ella va venir a Ripoll per fer-ho”. Un joc d’apostes que porta la firma d’una artista que va posicionar-se entre noms com Antoni Tàpies, Josep Barceló o Josep Guinovart. Ara es pot veure entre quadres i dibuixos de l’artista. Una exposició que arriba en el marc del 75^è aniversari de la seva primera exposició, a Ripoll, i 10 després de la seva mort. D’aquesta manera el museu li ret un un homenatge a una artista que té un vincle amb el municipi com a lloc de segona residència, els primers anys de la seva vida. “Era una persona que de petita estiuejava a Ripoll per vincles familiars i la seva primera exposició va ser aquí quan tenia 17 anys, i ara en fa 75”.

Aquest és un recull de quadres pertanyent a l’àmbit familiar de l’artista, precisament el comissari de l’exposició és un dels seus fills, en Josep Maria. Una part dels dibuixos, s’hi exposen per primera vegada i, fins i tot, un dels quadres és la demostració de com aquella era una època en què el talent femení estava sovint en entredit. Un d’ells és el resultat de la demostració que era capaç de crear directament sobre la fusta, sense abans dibuixar cap esbós. El resultat, elegant, intens i que representa emocions a flor de pell.

Montserrat Gudiol una mirada com a dona, mare i artista, un triangle que queda palès en aquesta exposició d’aniversari de la primera vegada que va mostrar el seu talent i a Ripoll. Gudiol va aconseguir posicionar-se amb el seu nom com a referent en una època en què el fet de ser dona no ho facilitava.