El Ripollès haurà d’augmentar exponencialment el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) a la gent gran en nou anys, i necessitarà inversió externa per aconseguir-ho. És la conclusió a què arriben els serveis socials de la comarca després d’estudiar la projecció de població que l’Institut d’Estadística de Catalunya fa de cara al 2034. El Ripollès se situa en el que els experts detallen com l’àrea de màxim envelliment.
La Memòria del Consorci de Benestar Social del Ripollès vaticinava un envelliment creixent i ho confirma la projecció de població que n’ha fet l’Institut d’Estadística de Catalunya de cara al 2034. La població del Ripollès creixerà, però es concentrarà sobretot a Ripoll, on encara hi ha accés a l’habitatge o aquest té preus més assequibles en comparació amb altres pobles més turístics o amb menys oferta. Segons l’estudi, Ripoll arribarà als esperats 11.000 habitants, concretament, 11.227, mig miler més dels que té ara, segons l’Idescat.
El que sí sembla evident és que hi haurà menys nens i nenes, i nois i noies fins als 15 anys. Actualment, la franja de 0 a 15 anys al Ripollès és del 13%. L’Idescat preveu un tant per cent que es mou entre el 8 i el 12% segons els municipis. Els que en preveuen menys són Gombrèn i Ogassa, amb un 8% de nens i nenes entre 0 i 15 anys, i el que més, Ripoll, amb un 12,8%. Campelles, per exemple, en tindrà un 11,4%. En canvi, la població de 65 anys o més prevista per al 2034 al Ripollès es mou entre el 27 i el 35%. Aquí el rècord el torna a tenir Ogassa, amb un 35%, per un 27% a Vilallonga de Ter, el poble que tindrà menys població envellida. Les residències que ara hi ha al Ripollès no podran acollir la població envellida de la comarca, ni per moltes més que es construïssin. Per al Consell Comarcal del Ripollès, el diagnòstic està clar: s’ha de virar cap a l’atenció domiciliària. El servei ha augmentat molt en el darrer any al Consorci de Benestar Social. El segon col·lectiu que ha rebut més atenció individualitzada del consorci són persones amb manca d’autonomia, especialment les persones grans, un 25% de tots els atesos per l’ens, que han rebut la meitat del pressupost.

«Hem de canviar el plantejament», comença la consellera comarcal de Benestar Social del Ripollès, Judit Cornellà. «No és que quan ens fem grans, doncs anem a la residència, sinó que es tracta de poder viure amb les màximes condicions a casa nostra, que la residència sigui un punt final, quan no pots seguir de cap de les maneres a casa. Aquest és el canvi de paradigma que ens ve, que es veia a venir des de temps enrere, i les xifres, cada vegada que surten, ens van portant cap aquí».

La Generalitat haurà d’augmentar-hi la inversió
El Consorci de Benestar Social del Ripollès està participat pel Consell Comarcal, que no genera ingressos, només gestiona els recursos que rep. L’augment de la inversió necessària per part de la Generalitat resulta, doncs, evident.

«Perquè el Servei d’Atenció Domiciliària sigui efectiu, cal inversió en el servei i en les seves professionals, que a vegades passen desapercebudes. Està clar que la Generalitat haurà de fer-hi alguna cosa».

El Ripollès, però, no serà l’única comarca que necessitarà un augment de la inversió en aquesta matèria. L’estudi de l’Idescat identifica una línia imaginària sobre el mapa català que travessa el territori des del Ripollès fins a la Terra Alta, passant pel Solsonès, la Conca de Barberà o el Priorat, una àrea qualificada de màxim envelliment que comparteix les mateixes característiques: menys accessibilitat geogràfica i poca rebuda d’immigració per compensar la manca de població jove.