Bona part dels Parcs Naturals de Catalunya, entre els quals, el de les Capçaleres del Ter i del Freser, s’enfronten a una greu problemàtica a finals d’octubre. A una quarantena de persones, 5 al parc ripollès, se’ls acabarà el contracte laboral, pensat per desenvolupar plans específics durant tres anys. La gravetat de la situació ve de que, aquestes persones, realment, han estat desenvolupant tasques estructurals, a causa de la infradotació pressupostària dels espais naturals. Això els ha convertit en persones necessàries per al seu funcionament i, sense elles, els fonaments dels parcs poden tremolar.

«Són imprescindibles. Representen les diferents àrees del parc. Parlem de cinc persones en diferents àmbits que són indispensables, i en acabar el projecte, ells marxaran i em quedaré sol», explica Santi Farriol, director del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

«Jo si em quedés sola en un parc tancaria, perquè no podria atendre res ni ningú», diu Dànae Garcia, de la secció de Territori del CATAC.

El sindicat CATAC, que agrupa més de 200 professionals del sector, va emetre un comunicat la setmana passada, denunciant la situació. Representants dels treballadors van reunir-se amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha posat damunt de la taula la creació d’algunes places estructurals. És una solució de paraula que pot voler temps per desenvolupar-se i que no ha aconseguit acontentar un sector molt cansat de canviar de departament, d’inestabilitat, i d’infradotació pressupostària.

«Passem d’un departament a l’altre, perdem personal en cada canvi... Falta seriositat en la manera de gestionar els parcs naturals», argumenta Garcia.

Els efectes poden ser importants a curt, mitjà i llarg termini. El parc, per exemple, podria perdre la Carta Europea de Turisme Sostenible, i de retruc, totes les empreses acreditades en fase 2.

«Hem d’evitar que això passi. Si el parc perd la carta ho farien les empreses. Hem de lluitar perquè això no sigui així, picant portes i donant reforç i consolidant personal estructural», relata Farriol.

Els directors dels parcs han preparat un pla de contingència per afrontar una eventual situació transitòria. S’hi plasma el supòsit en què tot aquest personal de plans desaparegui. És un escenari que tot i que des del Departament de Territori afirmen estar treballant per evitar, des dels espais naturals veuen com a probable. En el pla de contingència del parc de les Capçaleres, Santi Farriol ha intentat plasmar els mínims indispensables que, tot sol, podria intentar cobrir: coordinació i autorització d’activitats, i sobretot, amb l’ajuda d’algun altre parc o la direcció general per poder tirar endavant petites actuacions d’inversió. Però preguntat per quant temps pot aguantar l’espai que dirigeix sense efectes, en aquesta situació d’impàs, és contundent en la resposta: «Un dia? Dos dies? Més no, perquè si no, haurem de baixar la persiana».