Un juliol plujós i les mesures de control i informació aplicades sobre els visitants dels gorgs estan fent que aquest estiu hagi sigut més tranquil que altres anys en aquests espais naturals. En general, els ajuntaments es mostren satisfets de com ha anat la temporada, intentant racionalitzar la presència humana en uns espais naturals que són molt sensibles i que es vol conservar en el millor estat possible.

Torrent de la Cabana, Campdevànol

La ruta dels set gorgs del torrent de la Cabana, a Campdevànol, és un dels espais que més va patir la massificació generalitzada de la natura post pandèmia. Alguns anys després de les primeres mesures de regulació, l’afluència segueix sent elevada, però està sota control, així com ho estan els comportaments incívics.

«Hem reduït molt l’incivisme, com que la gent deixi deixalles, tot i que encara trobem alguns mocadors, papers, alguna llauna... Abans trobàvem moltes llaunes i ampolles de vidre i ara no», diu Joan Carbonell, regidor de Sostenibilitat de Campdevànol.

Segons els registres a la web de l’ajuntament de Campdevànol, que suposen aproximadament la meitat de les persones que acudeixen a l’espai, durant el juliol han passat unes 1.300 persones pel torrent de la Cabana i la font del Carol, mentre que la primera quinzena d’agost, els visitants han sigut un 3.400. El pàrquing de la Font del Carol, de 55 places i 10 euros per dia, ha suposat també un bon regulador per a l’espai.

Riera de Merlès i Riera de Vilardell, Les Llosses

A les Llosses, concretament a la riera de Merlès, el juliol plujós i també diverses casuístiques com la limitació d’aparcament, han resultat en una temporada més calmada que en altres anys.

«Hi havia un pàrquing proper a les gorgues, habilitat per a la gent que hi anava, i el propietari ha decidit tancar-lo», explica Marc Ràfols, tinent d’alcaldia de l’ajuntament i responsable de territori. Això, juntament amb què al cobert de Puigcercós no s’hi pot aparcar, només deixa com a opció on deixar el cotxe a la C-26, al desviament del càmping del Saiol, on hi caben pocs cotxes.

En el que va d’estiu, amb Sant Joan com a punt de partida, els visitants de l’espai voregen les 6.000 persones. A la zona hi transcorren uns 6 informadors i dos agents que sancionen. De fet, aquesta primavera, les Llosses i els set municipis restants per on passa la riera de Merlès es van unir per aprovar una ordenança comuna que els dona més seguretat jurídica a l’hora de sancionar i, a dia d’avui ja s’han interposat 130 denúncies.

Des de les Llosses, municipi molt extens, compten amb altres gorgs menys transitats. Alguns, amb accés des de Ripoll, però apartats com la riera de Vilardell, lamenten, no estan del tot controlats malgrat que hi ha molta tranquil·litat. Malgrat que fa uns anys es van col·locar cartells restringint el pas, «ningú en fa cas i només hi ha un informador que passa un cop per setmana», diu Ràfols.

Gorg de Malatosca, Sant Joan de les Abadesses

El gorg de Malatosca també dona feina a l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. És un espai molt més accessible que els anteriors i això ha provocat unes afluències de visitants exagerades, sobretot durant la primera quinzena d’agost, culminada amb el cap de setmana llarg de la Mare de Déu, on va caldre prendre mesures dràstiques en algun moment concret.

El seu alcalde, Ramon Roqué, indica que «l’afluència al gorg de Malatosca és massiva, alta, per sobre del que hauria de ser i amb una càrrega efectiva superior al que tolera el gorg» i que «hem hagut de fer fora dos autocars de l’espai, dirigits allà per operadors turístics».

El consistori santjoaní treballa mà a mà amb diputació i la fundació Enys, encarregada de la supervisió tècnica de l’espai, per continuar reduint la càrrega del gorg de Malatosca, que ja acumula al voltant de 5.000 visitants i fins a 13 denúncies per comportaments incívics a l’entorn.

Camprodon

On tampoc hi ha problemes és a les basses de Beget. Camprodon veu com és una zona tranquil·la i, en ser en un espai protegit i d’accés més complicat, espera que es mantingui així, també gràcies a la tasca de l’informador.

L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, indica que «les basses de Beget no han sigut mai un problema per a nosaltres i intentem que no hi vagi gaire gent. Volem continuar amb la idea d’informar que ens trobem en un paratge natural que, com tants altres, hem de cuidar i protegir». 

Les administracions posen en valor la tasca d’informadors i agents rurals per mantenir els espais ben cuidats i continuar reduint l’incivisme en espais d’alt valor biològic, natural i ambiental, d’una fragilitat elevada.