La plaga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) continua avançat i ja s’ha estès a dotze municipis del Ripollès. Als que ja en patien les conseqüències, s’hi han sumat Molló, Campelles, Gombrèn i Vilallonga de Ter. L’espècie invasora, originària d’Àsia, s’alimenta exclusivament de les fulles de boix i pot arribar a defoliar completament les plantes en pocs dies.
Segons dades del departament d’Acció Climàtica, el Ripollès és la tercera comarca de Catalunya amb més superfície afectada: 31.536 hectàrees, només superada per Osona i el Berguedà. A més, és la segona on la plaga ha crescut més en el darrer any, amb un increment de gairebé 3000 hectàrees.

«L’expansió ha estat imparable des que el 2014 es va detectar per primera vegada a la Garrotxa, i avança cap a l’oest», explica Jorge Eras, cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d’Agricultura. El tècnic subratlla que es fa un seguiment «molt acurat» de la seva evolució i que el 2024 es va detectar per primer cop en comarques com el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Baix Ebre.

El tractament generalitzat dels boscos és inviable: «A Catalunya hi ha més d’un milió d’hectàrees amb presència de boix i aplicar-hi productes tindria un impacte ambiental enorme», apunta l’expert. Per això, els esforços se centren a preservar exemplars singulars i boixedes d’alt valor natural, com la de Valielles, entre el Berguedà i el Solsonès, on cada any es fan aplicacions biològiques per frenar la plaga.

Al Ripollès, la presència de la papallona en terreny forestal afecta ja bona part del territori. Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 180.000 hectàrees, xifra que representa un 33% del total dels boixos. S’ha detectat  en 208 municipis de 26 comarques. Les zones més castigades continuen sent Osona, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Solsonès i Moianès, mentre que el ritme d’expansió és més lent que als primers anys però encara manté una tendència a l’alça. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i s'apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses d'aquest arbust, tot i que s’està treballant per trobar mètodes de control biològic i minimitzar-ne els danys.