Bona collita de mel a les cotes més altes de la comarca després de la sequera

Després de la temporada d'estiu, les abelles aniran a punts més baixos com l'Empordà o el Camp de Tarragona

per Guido Cengiarotti

Arreu, Medi Ambient

Bona collita de mel a les cotes més altes de la comarca després de la sequera
Bona collita de mel a les cotes més altes de la comarca després de la sequera

Després de dos anys de sequera persistent que han perjudicat notablement el sector primari, les pluges han permès recuperar la normalitat en molts sectors. No n’ha estat excepció la producció de mel, que al Ripollès té alguns centres de producció. Als peus de Vallter, més amunt de Setcases, n’hi ha un, corresponent a Ca la Núria, la Casa de la Mel, on diuen que la producció d’enguany se n’ha anat fins als 1.800 quilos aproximadament, una xifra millor que les últimes dues temporades.

«Aquest any ha anat millor. Sempre ens fan por les pedregades, que fan mal. Venen de cop i si cau pedra ho aixafa tot, perquè no entra nèctar i canvia les caixes», explica Marc Peiris, responsable de Ca la Núria, la Casa de la Mel de Setcases.

I és que quan plou en excés -i això ha passat, en una petita mesura enguany-, les flors són molles i les abelles no poden agafar el nèctar, per la qual cosa es mengen les pròpies reserves. Això suposa que es mengen la mel, disminuint la producció prevista per a les persones, en tant que les abelles no surten de les caixes.

L’especialitat de l’estiu a la zona és la mel de neret o de prat de muntanya, de la que enguany, la producció també ha estat bona. Parlem de mel d’uns 1.400 metres d’altitud, de diverses flors, però amb el neret com a flor principal, amb un color clar i bastant dolça.

Les importacions afecten els preus del mercat

A banda de factors naturals com el temps, el sector viu com a amenaça la importació de productes de l’estranger. Si bé és cert que l’afectació a petites explotacions que tenen com a valor principal la seva artesania és menor, els productes de fora, més barats i massius, cada cop fixen més els preus del mercat.

«Les importacions són a preus més baixos i, això, fa que nosaltres també els haguem d’abaixar», comenta Peiris.