En un termini de quatre anys es vol implementar un pla estratègic pioner a la comarca per tal de d'endreçar les zones de muntanya i espais naturals protegits. Des del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser s'està treballant per elaborar aquest pla d'àmbit comarcal, no vinculat i consultiu, amb l'objectiu d'endreçar espais que suscitin interès per part d'un turisme cada cop més desestacionalitzat. És un projecte que abraça una àmplia diversitat d'aspectes relacionats amb el medi, entre ells i la salvaguarda de les espècies, també posen l'ull en l'ocupació, en concret a la sobreocupació. Entenen que un dels aspectes que caldria controlar són les zones d'aparcament i homogeneïtzar la cartelleria. Així ho exposa el director del CEINR, Gerard Vila: "Es vol ordenar, sobretot, per exemple quina és la capacitat dels aparcaments. Quants cotxes poden entrar a certs aparcaments que ara mateix no hi ha cap sistema d'ordenament. Podem trobar que fins i tot 100 o 200 vehicles puguin estar aparcats en una zona que, per seguretat, no haurien d'estar aparcats. Una de les coses que es vol implementar és aquest ordenament del territori".

Per la seva banda, el conseller comarcal Àlex Medrano, de Transició Ecològica, Sostenibilitat, Gestió de Boscos i Espais Naturals, constata que fa temps que molts ajuntaments exposen la seva preocupació de controlar la sobreocupació, la protecció de l'entorn i assegurar la resposta en cas d'emergències. El projecte tot just està en la fase de redacció i serà presentat en el pròxim Consell d'Alcaldies. El pla estratègic es vol consensuar amb els socis del consorci i també amb el Departament de Territori i la Direcció General de Polítiques Ambientals, Si tot plegat prospera, es preveu un termini de quatre anys per la plena implementació.

CAMPELLES VOL FER UN PAS MÉS

Per la seva banda, si bé cada any a aquestes alçades l'Ajuntament de Campelles havia emès entre uns 60 o 70 carnets d'accés rodat a unes determinades pistes de bosc, a principis aquest mes ja en portaven una norantena. L'alcaldessa de Campelles valora la tasca dels informadors,

ja que semblaria que hauria ajudat que sobretot els boletaires hagin acabat registrant-se i pagant la taxa: "Es veu per tongades, com baixen a fer-se el carnet i és perquè els informadors estan treballant al bosc,, per tant, estem molt contents".

Cornellà avança que també cal fer un pas més endavant i que la millor de les opcions implica aplicar a escala comarcal una regulació d'accés a pistes, forestals i aparcament. No obstant, a l'espera que passi pel Consell d'Alcaldies i s'acabi implementant, des de Campelles volen fer un pas més en l'àmbit local. En concret serà un cop estiguin parlades i pactades entre equip de govern i oposició, i no descarten que també intervinguin els veïns.

VILALLONGA SEGUEIX EL MODEL DE CAMPELLES

L'alcalde de Vilallonga de Ter, Pere Sau, s'ha sumat a Campelles en la preocupació i la gestió de l'ocupació dels boscos del seu entorn. Al municipi disposen des de l'any passat d'unes ordenances

en què els veïns i veïnes i els de segona residència tenen accés lliure a les carreteres que porten a bosc, un permís no obstant que també es pot emetre als de fora, pagant una taxa d'uns 40 euros anuals: " Les rutes les hem de mantenir nosaltres i té un cost important. Hi ha carreteres que fan un servei a gent fins i tot de l'estranger que no ens deixen pràcticament res aquí (...). Ens hauríem de plantejar cobrar una petita taxa, o no tan petita (...) Però clar, o ho fem global o no ho podem pas municipi per municipi".

La regulació afecta tots els camins que no passen per propietat privada. De fet, ja fa anys que el municipi ha col·locat diferents cartells informatius de la prohibició d'accés per la gent que no estigui autoritzada, però l'alcalde lamenta que aquests han estat objecte de vandalisme i que finalment han desaparegut.