Fa dos anys que no surt la convocatòria de la prestació d’atenció social a les persones amb discapacitat. La PUA és l’ajut econòmic que permet a moltes famílies pagar productes i serveis que contribueixin a l’autonomia personal, en la millora de la qualitat de vida i el foment de la seva integració social. Des de l’associació comarcal per a la promoció i ajut a les persones amb discapacitat i les seves famílies, l’ACPAD, recorden que les necessitats són les mateixes amb ajudes o sense, i que en aquest cas, la seva absència els condemna a una situació cada vegada més crítica. L’ajuda, «et podia pagar tot el cost o una part», explica Joana Flores, de l’ACPAD. En qualsevol dels casos era una «bona ajuda», ja que els preus dels materials és molt elevat. «Hi ha qui necessita moltes coses, tot sumat és una despesa molt bèstia. A més pot ser que el dia de demà el material ja no li serveixi». Magda Casademunt, també de l’associació recorda que l’ajut «ja no era meravellosa, però almenys existia». 

Des de l’ACPAD denuncien la falta d’informació per part de l’administració i com aquest comportament envers la seva realitat constitueix una forma de violència. «Volien canviar el model i fer un sistema de lloguer, però és una despesa igualment», exclama Flores. 

Són moltes les persones que es veuen afectades per la manca d’aquests ajuts, ja que darrere, hi ha les famílies, qui han d’assumir els costos dels productes i els serveis. «S’estan vulnerant els nostres drets. Hi ha famílies que no poden pagar i, per tant, la persona amb discapacitat no té el material que necessita pel seu dia a dia» això comporta que «s’estigui disminuint la seva qualitat de vida, i la de la seva família» diu Flores.  Una dificultat que s’afegeix a què el dia a dia de moltes persones amb discapacitat «no és fàcil, hi ha un afegit important». Casademunt, també denúncia la situació: «si tothom no pot accedir a aquestes coses estàs deixant a gent a fora», i continua «plou sobre mullat i més amb aquesta sensació que no es tenen en compte els drets».

Amb la manca d’ajuts, es vulneren els drets de les persones amb discapacitat i de les seves famílies. Des de l’ACPAD demanen el dret a viure en igualtat de condicions que la resta, i asseguren que no exigeixen res més que el que ja està reconegut per la llei.