La venda de llenya augmenta any rere any i és un producte demandat en general. La més valorada continua sent l’alzina, per la seva durabilitat i pel caliu que genera i s’està mantenint en preus que ronden els 190 euros per tona. El roure i el faig costen uns 170 euros per tona aproximadament, però aquests preus de venda possiblement augmentin en 10 euros per tona en els moments de més alta demanda.

«La que agrada més és l’alzina, que comprem a la Garrotxa i Empordà. Aquí dalt aprofitem el roure i el faig», diu l’empresari de la llenya, Joan Marcé.

Des de fa alguns anys, el pèl·let i l’estella han anat guanyant pes en el sector. Les noves calderes van tenint cada cop més presència i s’ha obert un nínxol de mercat, tot i que la calidesa de la llar de foc i la llenya encara predominen.

«Venem bastant pèl·let... Unes 250 tones, però encara que sigui més bruta, la gent prefereix la llenya», comenta Marcé.

La modernització en l’ofici també està alleugerint més les càrregues de treball i la seva duresa, i permet augmentar la producció. En el cas d’aquesta empresa de la Vall de Camprodon, s’ha pogut pràcticament doblar la producció, de mil tones a dues mil, en qüestió de pocs anys.