L'acolliment familiar «és una experiència que enriqueix»

A Catalunya falten famílies per acollir infants tutelats

per Paula Sayago

Societat, Arreu

L'acolliment familiar «és una experiència que enriqueix»
L'acolliment familiar «és una experiència que enriqueix»

A Catalunya hi ha 765 famílies d’acollida i  873 infants acollits, al Ripollès són 6 les llars que acullen en les diferents modalitats. Aquesta mesura, es fa normalment amb nadons a partir d’un any en endavant i amb la possibilitat que tornin amb la família biològica. L’acolliment també és la fórmula que haurien de tenir tots els nens i nenes tutelats per la Generalitat. «Nosaltres parlem de famílies alienes, però si hi pot haver una família extensa; avis, tiets, germans... que se’n puguin fer càrrec de l’infant, seria la primera opció», si no és així, «es busca una família aliena», explica Elena Lledós, directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. «L’acolliment familiar seria idealment la mesura, un infant que està tutelat per l’administració l’últim que s’ha de fer és que ingressi en un centre», detalla la directora. 

Quan els equips d’infància detecten que un infant es troba en una situació de desemparament, l’administració n’assumeix la tutela. En cas que tingui entre 0 i 6 anys, mentre se’n fa l’estudi de la situació, el menor és acollir per una família d’urgència i diagnòstic. «Falten famílies de totes les modalitats», sentencia Lledós, però «amb l’estratègia de desinstitucionalització s’ha posat molt el focus en l’acolliment d’urgència i diagnòstic perquè són els infants més petits». Ja no només es tracta d’una «obligació» legislativa, sinó que «per al mateix desenvolupament de l’infant, que creixi en un centre, no hauria de ser».

Des de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció intenten fer el ‘matx’ perfecte entre família i infant, un aspecte molt important és la territorialització. «La finalitat de tot acolliment és retornar amb la família d’origen». Hi ha casos que «es veu que es produirà i és factible» però també hi ha casos «que no». Amb els que «és factible, s’ha de mirar la zona geogràfica perquè hi ha visites amb la família d’origen», explica la directora. 

Des de l’Institut destaquen la importància de continuar fent pedagogia i conscienciar a la societat sobre la importància de l’acolliment familiar, ja que falten llars d’acollida. Des del Departament de Drets socials recorden que qualsevol persona o família pot acollir.