Les intervencions tindran lloc a diversos boscos de la Vall de Ribes, majoritàriament de pi negre. Un dels objectius és millorar l’estat de diversos espais per afavorir que el gall fer pugui tornar-hi i que el mussol pirinenc trobi un hàbitat ideal per evitar la seva regressió. Però a més, el projecte ha de tenir efectes positius a les arques municipals dels pobles on es treballa.

«Volem que les espècies tornin, però l’actuació, a més, reporta subhastes de fusta que, als ajuntaments petits, ens donen uns ingressos molt benvinguts», explica la presidenta del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès i alcaldessa de Campelles, Judit Cornellà.

Des del CEINR es valoren les actuacions en els boscos de la comarca. Molts són joves, fruit de l’abandonament progressiu de la ramaderia extensiva, i amb les tales i neteges que es fan s’eviten un seguit de riscos, a més de la millora de la biodiversitat.

«Hi ha molts efectes: sobre possibles incendis, sobre la salut i biodiversitat, sobre la ramaderia i cap als hàbitats potencials de les espècies, intentant millorar l’estructura de bosc», comenta Gerard Vila, que és director tècnic del consorci.

Els boscos actualment tenen pràcticament només pi negre. Amb els treballs també es planten noves espècies autòctones per mirar d’obtenir espais més diversos i que les espècies de fauna i flora de l’indret hi puguin tenir un hàbitat adequat.

«Aquesta és una primera o segona aclarida. En faran falta més, però aquestes futures ja generaran un ingrés i rèdit comercial que permetrà no haver de recórrer a subvencions», afegeix Vila.

En aquest sentit, aquestes primeres intervencions subvencionades aporten uns beneficis que difícilment es poden aconseguir amb iniciatives privades, més reticents a la gestió forestal en tant que el mercat de la fusta encara es troba en preus molt rebaixats.