El ple ordinari de gener del Consell Comarcal del Ripollès ha començat amb un retard considerable, aquest dimarts, per trobar un acord de mínims entre els portaveus dels diversos grups per la presentació d’una moció d’urgència sobre la possible reordenació del mapa sanitari comarcal. Aquesta moció, que preveu la sol·licitud d’una reunió amb Salut entre alcaldes i membres dels grups polítics del consell. També s’hi preveu la creació d’una taula de seguiment que prengui acords polítics en relació al tema. 

La moció s’ha aprovat amb un acord de mínims, que és el que ha permès unanimitat en els vots, però que també ha generat un debat que ha encès el portaveu d’Independents pel Ripollès, Jordi Coch, grup que impulsava la moció inicialment. De fet, Coch ha acusat alguns consellers de treballar més pels seus municipis que per la comarca, demanant que «si algú no es veu capacitat per treballar i impulsar estratègies clau per al Ripollès, faci un pas al costat i deixi el lloc a persones que sí que tinguin ganes de treballar per la comarca».

La vicepresidenta primera del consell, Chantal Pérez, ha apel·lat al consens que ha permès arribar a l’acord de mínims: «Hem d’entendre què ha volgut demanar la Vall de Camprodon i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i intentar arribar a uns fluxos d’acord, partint de les necessitats de cadascú i de què pot comportar per la comarca a nivell econòmic, laboral i territorial».

En un sentit semblant s’ha posicionat Aliança. La seva portaveu, Sílvia Orriols, comentava que la moció «ens inicia en un camí per debatre quin model sanitari li convé a la comarca per obtenir el millor servei per als ripollesos i, si es pot, evitar la fragmentació comarcal que s’està perfilant».

L’únic dels consellers de la Vall de Camprodon present al plenari que s’ha pronunciat ha sigut Josep Coma, de Junts -i alcalde de Molló-, per defensar la proposta de la vall: «Els acords plenaris en cap moment parlen d’hospitals de referència sinó de doble adscripció sanitària. No es vol deixar un hospital per anar a l’altre, sinó defensar el que ens demana la gent».