La soledat no desitjada és un dels principals problemes de la societat d’avui dia, condicionada per diferents factors com la disminució de les interaccions socials, l'absència o excés de la tecnologia i, fins i tot, el gènere. Segons dades del Servei Local de Teleassistència de Dipsalut, l’any 2025 va donar suport a més de 900 persones del Ripollès. D’aquestes, les dones representen el 70,8% del total, mentre que els homes només suposen el 29,2%. Pel que fa a l’edat, el grup més nombrós és el de les persones majors de 85 anys, amb un 49,3%.

La Roser Bassaganya n’és un exemple, té 85 anys, i viu sola a casa seva. Des de fa sis anys és usuària del Servei de Teleassitència, un projecte que li ofereix acompanyament i suport emocional per combatre la soledat no desitjada. «Fa sis o set anys que en soc usuària d’aquest servei. Poder comptar amb aquest suport em dona molta tranquil·litat, perquè si em passa alguna cosa, només cal que avisi i m’atenen». Això té molt de valor per la Roser, perquè és com tenir una persona que no hi és amb ella, però que sempre hi és. «Tinc molts problemes de salut i sovint penso: sort que tinc la medalleta». 

Tot i això, en els darrers anys el perfil d’usuaris s’ha anat diversificant: el 47,1% correspon a persones d’entre 65 i 84 anys, i el 3,6% a edats compreses entre els 18 i els 64 anys. «La majoria són dones, però és veritat que estem veient un canvi generacional. Fins ara, els usuaris eren gent gran, de 80 i 85 anys, però ara, per exemple, começo a tenir usuaris que són fills de pares que ja havien estat usuaris. També és veritat que, per a una dona, aquest servei és un afegit, però per als homes és una mica intrusiu», explica Pilar Mateo, Unitat Mòbil de Teleassistència al Ripollès i Garrotxa.

Per descomptat, amb aquest canvi generacional, Mateo assegura que comencen a trobar homes, dones i joves que estan normalitzant el servei. Precisament, segons la presidenta de Dipsalut, Maria Puig,  un dels objectius i reptes que té ara mateix aquest servei és ampliar aquesta atenció cap a altres col•lectius i adaptar-se a les noves realitats socials. «També és un servei d’informació, de connectar-nos amb la realitat. Per això, els joves que també estan envellint poden ser usuaris, perquè ara la tecnologia ens permet adaptar-nos a aquests perfils. En qualsevol cas, la teleassistència pot anar canviant en funció del procés de vida. Per tant, aquest és un dels reptes que tenim amb el servei, sobretot que s’entengui que ens adaptem a diferents perfils».

El servei de Teleassitència funciona al Ripollès des de l’any 2006, un projecte va néixer amb l’objectiu de donar suport a persones grans i en situació de vulnerabilitat. Avui dia, el servei no només atén caigudes o emergències mèdiques, sinó que també fa front a una de les problemàtiques més silencioses: la soledat no desitjada. «La gent agraeix molt no només que els atenguis, sinó que també tenir un seguiment continu: reben trucades per saber com estan o per saber si necessiten alguna cosa, si ha canviat la situació que tenen a casa o si, en algun cas, necessitin un servei més acurat», afegeix Mateo. A diferència d’altres iniciatives, aquest projecte té la intenció d’arribar fins a on els altres serveis no podem. En aquest sentit, la digitalització del servei és clau. «Intentem apropar la digitalització del servei canviant parells analògics pels digitals. O bé, en el cas que un usuari perdi la medalla, la unitat mòbil li’n pot proporcionar una altra, amb l’objectiu que no estigui molts dies sense la unitat mòbil», conclou Mateo.

Les xifres d’activitat permeten dimensionar l’abast d’aquest servei. En xifres globals, el servei de teleassistència ha gestionat més de 40.000 trucades al Ripollès, de les quals, 4.747 han estat trucades rebudes i unes 15.000 han estat emeses, mentre que prop de 20.000 corresponen a trucades tècniques.