La periodista Marta Plujà i Calderon ha presentat a Camprodon la seva primera novel·la d’autoficció anomenada ‘Ca la tia Justa’, un acte que ha estat tot un repte per l’escriptora, ja que ha tingut lloc al seu poble natal, on va donar inici la història i on ha volgut tancar un cercle marcat d’agressions: “És la història de l’Aurora, una dona que als prop dels 40 anys pateix un ictus i se n’adona, un cop refeta del sotrac, que hi ha una gran part de la seva vida que havia quedat amagada, que havia patit amnèsia i comença a estirar del fil fins a descobrir què havia passat”. I afegeix que “una bona part de l’Aurora, és la Marta”. Es sincera obrint-se dient que bona part dels fets que li van passar a la protagonista de l’obra li van passar en ella mateixa, “tot i que hi ha personatges ficticis i històries inventades”.  Un procés que per a ella, ha estat una immersió en una història que “aclapara”: “Però per a mi forma part de tot el procés terapèutic, és un llibre que serveix per tancar el cercle que el va començar”.

L’obra neix com un exercici en què l’escriptura es converteix en una eina terapèutica per afrontar el passat, però més enllà de la seva dimensió personal, és una novel·la que vol trencar silencis, generar debat i visibilitzar situacions que sovint queden amagades.

Amb aquest llibre, que marca el seu inici literari, Marta Plujà reivindica la importància de parlar sobre aquestes experiències, ja que, segons defensa la periodista no només ajuda a trencar el silenci, sinó també a transformar les víctimes en supervivents.