Ripoll obre els actes en record del 17-A amb un clam a la convivència

Activitats i tallers amb l’eix principal centrat en les relacions humanes, la convivència i la diversitat cultural han marcat el 16 d’agost

per Judith Espert, Xevi Pujol, Abril Chinchilla

Arreu

L'església de Sant Pere es va omplir per participar en l'acte 'Ripoll per la convivència'
L'església de Sant Pere es va omplir per participar en l'acte 'Ripoll per la convivència' | Xevi Pujol

Aquest divendres es commemora el primer aniversari del dia que va capgirar el cor dels catalans i de mig món. Del dia en què Ripoll, també, va xocar amb la realitat de descobrir que els qui havien perpetrat la barbàrie més cruenta i cruel eren veïns del seu municipi. Han passat 365 dies i el temps ha servit per curar el primer estat de xoc i avançar cap a nous models, buscar respostes a moltes preguntes i intentar passar pàgina d’una de les planes més fosques de la història del bressol de Catalunya.


Aquest dijous, Ripoll va voler tancar un cicle allà on es va celebrar una gran manifestació, pocs dies després del 17-A, sota el lema ‘Ripoll per la pau’. Una jornada participativa amb la convivència com a eix vertebrador. La incitativa va ser a instàncies de diverses entitats de la vila que han treballat activament durant aquest any.

RIPOLL PER LA CONVIVÈNCIA
La jornada participativa -en un principi es portava a terme a la plaça del Monestir, però a causa de la pluja es va traslladar a l’església de Sant Pere- va incloure cinc activitats i tallers que tenien com a eix principal aspectes com les relacions humanes, la convivència i la diversitat cultural. Per exemple, una performance anomenada ‘Sota el mateix cel’ que volia simbolitzar la cooperació entre tota una comunitat, ja que entre tots s’havia de sostenir la lona que mantenia ferm el cel. També s’interpel·lava directament a la ciutadania amb una pregunta senzilla, però sovint difícil de contestar: ‘Què faries tu per millorar la convivència?’ que s’enregistrava en un audiovisual o també es podia participar en un debat. Qui ho va voler, també, va poder penjar un desig a l’olivera de la plaça del Monestir.

ACTE EMOTIU
Ja dins l’església de Sant Pere, acte emotiu i amb la pluralitat lingüística com a protagonista. Diversos veïns del municipi van ser els encarregats de llegir unes paraules en què es va subratllar que «per sobre de tot, rebutgem la violència com a forma de relació humana. Ho direm les vegades que faci falta i on sigui, sense dubtes ni pors ni vergonyes». Una interpel·lació directa a la convivència: «Tots hi tenim un paper rellevant, ningú hi pot quedar fora, perquè cada matí ens aixequem i prenem una sèrie de decisions. A les nostres mans està escollir de quina manera interaccionarem amb el món. Contribuirem a l’odi, al racisme, la xenofòbia amb els nostres fets i paraules?, o al contrari? Estendrem la mà, obrirem el cor, eixamplarem la ment en la construcció de la convivència?».

Tot seguit es va llegir un poema en aquest sentit, a veure la realitat des dels ulls de l’altre. Jordi Ballesteros van ser els encarregats, tot seguit, d’interpretar El cant dels ocells que va donar pas a una lectura d’un manifest en què es va posar de manifest «la valentia» de la capital i es va dir que «era un exemple de superació» i també es va posar èmfasi a la pregunta del perquè va portar als joves de Ripoll a cometre aquesta barbàrie. «Conviure, compartint el dia a dia, ens uneix. Només així girarem l’esquena al terror», van llegir. Una lectura seguida d’una efusiva ovació.