L’ajuntament de Ripoll ha resolt incoar un expedint de protecció de la legalitat urbanística a un veí de Ripoll. Un expedient per una presumpta infracció molt greu que podria comportar una sanció de fins a 95.300 euros. El veí és Adrià Parareda, qui ha volgut explicar el seu cas a el ripollesdigital.cat.

Tot comença ara fa uns 3 anys i mig, quan va comprar el terreny. Abans d’adquirir-lo, va anar a l’Ajuntament «i em van dir que no hi havia cap problema, que era un terreny de sòl no urbanitzable i rústic». També els va demanar «si podia fer-hi unes quadres de cavalls i em van dir que en principi no hi havia problema. Tot això, en conversa». Arran d’un moment personal complicat i amb la necessitat d’un espai per als cavalls i la feina, «vaig decidir aixecar el cobert, sí, sense permís, pensant que em posarien una petita multa i ho legalitzaríem com fa tanta gent arreu de Catalunya». Tot seguit va rebre la visita de l’inspector, qui li va dir que necessitava permís i li va demanar si podia prendre mides de la construcció. Un fet que Parareda va acceptar. Més tard, en una reunió amb l’Ajuntament, li van comunicar que no era legalitzable perquè «està en un paratge natural». «A partir d’aquí comencen els problemes», relata Parareda, qui detalla que li van obrir diversos expedients, els quals «s’han anat aturant amb al·legacions, que l’Ajuntament no ha ni contestat i que han de contestar». A banda, des de la corporació se li explica que el terreny té «una línia imaginària al mig» que distribueix el que és paratge natural i el que no: «Em diuen que si ho vull arrencar i construir-ho a la meitat final del camp és legal». Aquest fet és sorprenent per a Parareda, qui ha requerit en presència de l’alcalde i regidors «quina diferència hi ha entre aquest punt i quaranta metres més enllà». En aquesta mateixa conversa li van explicar que hi hauria una modificació del POUM que podria resoldre, en certa manera, els problemes, però finalment no va ser així. Tot plegat ha quedat resolt aquesta setmana, quan «em va arribar un expedient nou amb la suma de 95.000 euros, que trobo que és, com a mínim, abusiva». Parareda subratlla que aquest paratge natural té com a voluntat «conservar i preservar les planes agrícoles i ramaderes de Ripoll; cavalls i un cobert per a cavalls, no sé què hi ha més ramader», es pregunta.

Parareda, qui explica que és un petit criador de cavalls de pura raça àrab i que ell és un jove emprenedor que té tots els permisos com a empresa agrícola ramadera, «demano una mica de consideració». «Sense ofendre a ningú, només ens hem de girar una mica i veurem tot el que tenim, coses que crec que són plenament il·legals, coses que són legals i que hi han arribat amb uns mitjans dubtosos i tantes coses tenim a Ripoll», diu Parareda, qui critica «la poca voluntat de l’Ajuntament per trobar una solució». «Ho hem d’intentar arreglar amigablement», subratlla, i certifica que presentarà al·legacions a aquest expedient. De fet, detalla que ha presentat diverses propostes com que es faci una petita modificació del POUM perquè s’acceptin «construccions desmuntables com és aquesta» o firmar un contracte privat «com es fa a altres paratges naturals de Catalunya en què es digui que aquest camp estava així, vostè ho ha construït, ho acceptem, però si vostè marxa o tanca l’empresa, haurà de restituir-ho tal com estava abans».

Diu que seguirà totes les línies legals que tingui a l’abast per trobar una solució a aquesta problemàtica, però conclou amb contundència: «Amb l’advocat ens trobem que hi ha, en certa manera, un ànim persecutori cap a la meva persona o la meva activitat». «Sóc una persona jove que intento guanyar-me la vida com puc i dedicant-me al que m’agrada que són els cavalls, ja veurem com s’acabarà», ressalta.

INFRACCIÓ URBANÍSTICA
L’ajuntament de Ripoll ha detallat que aquest és un cas «d’infracció urbanística» perquè la construcció s’ubica en sòl no urbanitzable i classificat com a paratge natural, inclòs en el catàleg de béns protegits pel POUM. El regidor d’Obres i Serveis, Jordi Gumí, ha explicat que «després d’anys demanant que es regularitzi, cosa que no s’ha portat a terme», la propietat hauria fet tot el contrari: «Iniciat l’expedient i sent-ne la propietat coneixedora s’ha continuat construint i consolidant la finca de referència». L’expedient s’ha iniciat quatre vegades, «per tant ve de lluny» i durant aquest temps la corporació, segons Gumí, s’ha reunit amb Parareda, el seu advocat i s’ha requerit «restablir la legalitat malmesa». «Vistes les infraccions», subratlla el regidor, i «tenint en compte el valor ecològic i mediambiental», l’Ajuntament «no té alternativa i ha volgut una solució poc traumàtica». Gumí subratlla que aquest cas podria ser «un presumpte delicte urbanístic i mediambiental», un fet «molt greu» al qual se li hauria d’afegir «una actitud provocativa per part de la propietat» en el sentit que «sent-ne ell coneixedor que no estava fent les coses ben fetes, no només no hi ha posat remei, sinó que ha continuat construint i consolidant la finca, fent-hi més soleres, edificant-hi més casetes, acabant-hi de fer uns corrals».

La sanció, diu Gumí, «s’ha calculat i reajustat a la baixa» i s’ha comptat amb l’assessorament del departament d’Urbanisme de la Generalitat i un jurista expert en la matèria perquè «ho havíem de treballar bé». El regidor subratlla que «si no haguéssim sancionat, estaríem permetent una il·legalitat manifesta i un presumpte delicte mediambiental i, per tant, estaríem prevaricant i podríem ser còmplices d’un presumpte delicte». L’Ajuntament està estudiant si envia el cas a la Fiscalia de Medi Ambient per si considera que cal actuar d’ofici i també reconeix que la propietat té dret a defensar-se i presentar totes les al·legacions que consideri oportunes. «Fins i tot pot anar al tribunal contenciós administratiu, ja que l’administració a vegades també es pot equivocar», diu Gumí.