El jutjat tanca la polèmica del Càmping Els Roures, amb l’arxivament de la causa

La resolució assegura que no resulta acreditat la comissió de delicte

per Judith Espert

Arreu

La polèmica va sorgir a la llum pública en un ple extraordinari, el 2016
La polèmica va sorgir a la llum pública en un ple extraordinari, el 2016 | Judith Espert

El jutjat de primera instància i instrucció de Ripoll ha acordat el sobreseïment provisional i l’arxivament de la causa sobre les obres realitzades al càmping Els Roures de Sant Pau de Segúries. A l’auto, s’apunta que els fets denunciats podrien haver constituït un delicte contra l’ordenació del territori. En concret es detalla que el propietari del negoci va promoure, l’any 2016, la construcció de deu bungalous, sense disposar de la preceptiva llicència municipal d’obres. 3 d’aquestes construccions, subratlla, es van instal·lar a la zona del Torrent de Caganell. No obstant això, la resolució diu que no resulta acreditat la comissió de delicte, sense perjudici de les responsabilitats administratives o disciplinàries urbanístiques que hi puguin haver.

Aquesta resolució resulta del fet que les construccions sí que existien i el que es va fer és fer una substitució del que es coneix com a ‘mobilhome’ per bungalous amb fixació a terra. El text també recull que el propietari del càmping, que alhora és regidor de l’Ajuntament, va demanar sol·licitud a la corporació, l’any 2008, a un Pla Especial, que no va ser cursat. Una sol·licitud indispensable per precisar si era possible fer aquesta actuació. L’auto precisa que no va ser tramitat, en una època en què l’alcalde era Joan Solà, qui precisament és qui els havia denunciat.

El text recull que la normativa existent en el moment de l’execució de les obres era dubtosa fins i tot pel secretari i l’arquitecte tècnic de l’Ajuntament pel que fa a la legalitat i l’afectació al Torrent de Caganell. Per tant, diu, és difícilment atribuïble la comissió del delicte als investigats. Així mateix s’argumenta que les obres finalment han estat legalitzades, a excepció dels 3 bungalous els quals van ser desmantellats voluntàriament pel propietari.

Aquest cas parteix de la denúncia presentada pel grup de l’oposició del municipi, FSP-PA, a urbanisme i a la Fiscalia Anticorrupció, qui finalment va denunciar el cas, ara resolt. La polèmica va sortir a la llum el 2016, en un ple extraordinari de la corporació municipal a petició de Fem Sant Pau-Poble actiu. Aleshores l’oposició va voler saber si es tenia llicència municipal per realitzar les obres al càmping. Un ple de picabaralles i acusacions entre equip de govern i oposició. Una tònica que es va mantenir en altres sessions plenàries.