Ànima de poble

Tinc una mica de temps i m’aturo a parlar amb una veïna. Comentem que el tràfec diari ens allunya del tu a tu i del fet de badar i de la conversa més quotidiana. La pressa se’ns menja: la feina, les corredisses. Mentre parlem m’explica que el seu fill vol fer el pas d’anar a la Universitat, a Barcelona, que els estudis sempre li han anat molt bé. S’atura un moment, canvia el to de la conversa, i tota emocionada em diu que, amb una colla, preparen una carrossa pel carnaval. Què dius?! Que divertit! Decidim que anirem a veure les carrosses. També m’emociono, veig que l’ànima de poble no està adormida. Som capaços d’organitzar-nos, de relaxar-nos, de gaudir tot participant en una activitat que ens uneix: mirarem unes carrosses amb unes comparses preparades perquè tots plegats compartim unes il·lusions.

Aquesta teranyina que estem teixint no pot trencar-se. La seva fragilitat és la nostra fortalesa

 

 

 

 

 

La companyia de teatre Marià Font ha tornat a captivar-nos amb la representació de Nadal a cals Cupiello. Ramon Prat, director de la companyia, abans de començar l’obra ja ens va dir que no és fàcil trobar-se un grup de gent, al vespre, després de la feina, per continuar treballant amb l’objectiu d’ensenyar a la vila el resultat dels seus assajos. Les felicitacions i aplaudiments van agrair la feina que van fer els actors, les actrius, la direcció i altres col·laboradors: perruqueria, vestuari, llums, mobiliari. No hi va mancar cap detall perquè gaudíssim d’unes il·lusions que vam compartir.

 

M’agrada passejar, i tot passejant mirant les cases i pisos em pregunto si conec les persones que hi viuen, si les he vistes, què fan, de quina manera han participat o participen en la vida social del poble. Hi ha gent que he conegut tot anant a la piscina, altres a les classes particulars d’anglès, altres al mercat, a la biblioteca, n’hi ha que al cinema, tot anant a córrer, a les escoles dels meus fills, tot jugant a les places, a les activitats del Som-Ripoll, a la Festa Major, a la festa del Ramadà, a les associacions de veïns, a les reunions de pares i mares, a la manifestació per exigir la llibertat dels nostres presos polítics, etc. Tots plegats formem part del teixit social d’un poble. Aquesta teranyina que anem teixint no pot trencar-se. La seva fragilitat és la nostra fortalesa. Cal que en tinguem cura. N’hem d’allunyar els predadors que ataquin les nostres llibertats. No ens poden reprimir els sentiments, ni els pensaments, ni les opcions polítiques, ni la nostra homosexualitat, ni si som ateus o agnòstics, ni la igualtat de gènere, ni la nostra religió. No ens poden reprimir la llibertat d’expressió ni la llibertat de decisió en una societat on tots hem de ser ciutadans de ple dret. Hem de conviure en el respecte, compartint il·lusions tot anant al teatre, celebrant una festa de barri, el carnaval o tot parlant amb una veïna. Tots som l’ànima de poble.