Converses de veïns i veïnes

Ahir, després de sopar, em vaig asseure al sofà amb la intenció de llegir el llibre que parla sobre l’Ètica de la política. Al cap de poques planes vaig parar, ja que em van venir a la memòria algunes de les converses de veïnes i de veïns que quan em veuen pel carrer, em paren i m’expliquen o em demanen coses.

 

Sovint, aquestes converses són variades, ja que suggereixen i proposen millores pel nostre poble com: aquí falten uns bancs, necessitem més places d’aparcaments, ens cal un gran parc infantil a la nova Devesa del Pla...

Ripoll és poble de pau, vila florida i capital. És un lloc per voler-hi viure

 

 

 

 

I també arriben les queixes: aquí hi ha embornals embussats, nosaltres estem a les fosques, aquests panots estan trencats, hi ha deixalles fora els contenidors, vigila!, que hi ha un forat...

 

També amb molta tristesa se’n recorden d’aquell dia que ens va marcar, era un dijous 17 d’agost de l’any 2017 en què uns joves ripollesos d’ascendència musulmana van matar 16 persones a les Rambles de Barcelona i en van ferir moltes més.

 

De sobte, es fa un silenci, però tot seguit afloren les emocions i la ràbia continguda.

 

Tots tenim clar que mai més ha de tornar a passar.

 

I en el seny de la conversa una veu parla que som una societat diversa que té diferents religions, per tant, ha d’anar unida per eliminar les repressions, les discriminacions, la violència i les violacions.

 

També és terra d’acollida per aquelles persones que respecten els nostres valors democràtics, aprenen la cultura i la llengua catalana i treballen i lluiten per fer créixer la nostra Vila i el nostre País. Benvinguts”

 

I a la conversa també surt el futbol, uns del Barça o del Madrid i els Periquitos i el Girona estan patint...

 

Ara torno a la lectura, ja no sé a quina plana estic, doncs he perdut el punt de llibre, ho deixo i Bona Nit.