M’emociona la natura... humana

Llegeixes les pàgines del diari o segueixes els informatius i reps sempre, a tort i a dret, la mateixa clatellada: guerres, tortura, mort, conflictes, fam, set, corrupció, violència de gènere, violacions, pederàstia, actes terroristes, actituds feixistes, democràcies vulnerades, judicis injustos, classisme, racisme, masclisme, atur, amiguisme, tripijocs, abusos, censura, notícies falses, manipulació, enriquiments sospitosos, esquerda social, desnonaments, promeses incomplertes, comentaris tendenciosos, pura xerrameca, banalitat, hipocresia, odi, enveja, venjances, joc brut, xantatges, traïcions, espoliacions, globalització, contaminació ambiental, residus radioactius, canvi climàtic, proliferació nuclear, manca de sostenibilitat, biopirateria, degradació dels ecosistemes, pèrdua de la biodiversitat, extinció de la fauna… Tanmateix m’emociona la natura… humana.

 

M’emociona aquell treballador que malgrat el sou baix que percep, procura fer la seva feina de la millor manera possible

 

 

 

 

 

 


M’emocionen els ulls esbatanats d’aquell petit infant la diada de Reis, quan encara creu en la màgia i encara no sap que la igualtat no existeix; m’emociona aquell metge que es deixa la pell per salvar la vida dels seus pacients malgrat les retallades injustes i la degradació del sistema sanitari; m’emociona aquell treballador que malgrat el sou baix que percep, degut a una crisi que ell no ha originat, procura fer la seva feina de la millor manera possible; m’emociona aquell polític -admetem-ho, no tothom és igual- que no pensa en els beneficis de la poltrona ans a complir el que els seus votants li han encomanat; m’emociona la vocació d’aquell professor que pateix la deriva educativa a les trinxeres, lluny dels despatxos, i que malda per ajudar a construir el futur dels seus adolescents; m’emociona aquell alumne que es crema les celles estudiant tot i saber que el mercat laboral existent li estarà potser negant el dret a un treball digne tal com exigeix la Constitució; m’emocionen aquells pares que tot i patir uns horaris laborals abusius i viure carregats de problemes, encara troben temps per compartir-lo amb els seus fills i gaudir del do de la paraula que aplega i que evita que moltes situacions puguin enrarir-se; m’emociona el periodista que no cedeix davant les tendències que li imposen i fa una investigació responsable sense haver de dedicar-se a furgar en la vida dels altres i practicar la maledicència; m’emociona aquella dona que lluita cada dia perquè la seva situació, dins un món on regnen molts desequilibris i moltes desigualtats, sigui exactament igual a la dels homes; m’emociona aquell que, gràcies a l’exercici de la seva voluntat, es proposa i és capaç de vèncer els determinismes socials, biològics o econòmics que ens tenallen; m’emociona aquell noi o aquella noia que, en un món en el qual la llei que impera en l’àmbit de l’amor és la de la cacera, encara creguin en el valor indefugible de la tendresa; m’emocionen aquells avis que amb la seva jubilació ajuden a que l’economia familiar no s’enfonsi i que permeten perllongar l’estat de benestar que els polítics solen atribuir-se; m’emocionen tots aquells voluntaris que, sense afany de lucre i amb el propòsit d’aconseguir un món millor, duen a terme tasques humanitàries i fan menys anguniosa la soledat; m’emociona tot aquell que, en una realitat on impera sobretot l’egoisme i la religió del jo, practica el noble art de l’empatia i sap posar-se en el lloc dels altres; m’emociona aquell que és capaç de dubtar i canviar, si cal, d’opinió en una societat on triomfa la creença en veritats inamovibles i en dogmes imbatibles; m’emociona tot aquell que persevera al llarg dels anys en els seus ideals, enfortit i no derrotat pels obstacles i impediments que va trobant al llarg del camí.


M’emocionen l’inconformista, el solidari, el rebel, el cooperador, el voluntari, el combatiu, l’enamorat, el tendre, el sensible, l’empàtic, l’agraït, el comprensiu, el compromès, el conversador, el resilient, el dialèctic, el responsable, el respectuós, el just, l’equànime, l’honest, el conseqüent, el raonable, el benvolent, el compassiu, l’audaç, el resistent, el ferm, el tenaç, l’imaginatiu, el lleial, l’incorruptible, el flexible, l’eclèctic, l’entusiasta, el coratjós, el persistent, el coherent, el congruent, el perseverant, l’íntegre.


M’emociones tu, lector que, en aquest present estressat on el temps se’ns esmuny implacable, encara trobis un forat per llegir, a la recerca d’una paraula que et revolti o et consoli.


M’emociona doncs la natura... humana. Voldria concloure aquest text amb una frase de Publi Terenci Àfer, comediògraf llatí: ‘Sóc home, res del que és humà no m’és indiferent’.