De la “polla violadora” a les tisores de l’àvia Rosina

El passat 8 de març vaig fer vaga i òbviament em vaig sumar a les activitats que s’havien preparat des de la Plataforma 8 de març que, aprofito per dir, és un moviment transversal i de molt recent creació, que està fent una feina fantàstica. Doncs bé, a la sortida de la mani convocada al matí al davant de l’institut, es repartien cartells amb proclames. A mi me’n va tocar un amb un missatge dur però molt enginyós. Hi deia “Polla violadora, a la liquadora”. Ràpidament em va venir a la memòria la meva àvia Rosina. Mallorquina, autodidacta i una gran, gran lectora... devorava llibres. Ella, que semblava sortida de l’aristocràcia, es sulfurava quan a les notícies o als diaris, hi sortia alguna notícia d’algun violador o assetjador sexual i amb un to seriós però ben contundent sentenciava: “A aquestes persones els haurien de tallar el penis amb tisores rovellades, que no tallessin gaire i a la plaça Major!”. Ras i curt.

Avui en dia, la impunitat ha fet desbocar la fera

 

 

 

D’això, fa més de vint anys... Avui en dia, la impunitat ha fet desbocar la fera. La impunitat que s’acarnissa amb les dones, pel sol fet de ser dones, com si fóssim d’un estatus inferior, com si ens calgués, davant la justícia que hauria de ser igual per a tots, justificar-nos constantment davant d’una falta d’objectivitat i de neutralitat permanent. La sentència de la ‘Manada’ n’és el màxim exponent i a partir d’aquí... la veda s’ha obert...

 

Per això penso que si la meva àvia fos viva avui, tot i la seva educació gairebé aristocràtica, hauria agafat el mateix cartell que vaig portar jo, aquest passat 8 de març. Un dia on l’empoderament de les dones va començar a caminar per Ripoll i la comarca sencera.