Greta Thunberg

El nom de Greta Thunberg, al llarg d’aquestes darreres setmanes, ha saltat a la fama mediàtica gràcies a dues coses: per la finestra oberta al món i sense cortines que representen les xarxes socials, i pel missatge valent i vigorós en pro d’aturar el fenomen global i innegable del canvi climàtic.

 

Aquesta jove adolescent de nacionalitat sueca, de només setze anys i líder o icona del moviment Fridays for future, ha aconseguit la difícil fita que milers de joves d’arreu dels cinc continents hagin seguit el seu exemple de protestar cada divendres davant del Parlament d’Estocolm i que, al seu torn, ells també van sortir als carrers el passat divendres dia 15 de març a fer sentir la seva veu per protestar contra l’escalfament del planeta i per reclamar un futur -el seu futur!- millor, ja que aquesta generació serà la més directament afectada quan, anys a venir, assoleixin la maduresa, si els dirigents polítics actuals no mouen fitxa per aturar el greu deteriorament progressiu del món que ens acull.

No és presentable que aquests milers de joves que el passat 15 de març van fer sentir la seva veu en moltes ciutats d’arreu del món, se’ls titlli “d’estudiants que fan campana”

 

 

 

 

 

 

 

Si trec a col·lació el cas de la joveníssima Greta Thunberg -val a dir que ha estat nomenada al Premi Nobel de la Pau per un grup de diputats socialistes noruecs, car estan convençuts que l’amenaça climàtica és probablement una de les principals causes de guerra i conflicte- és per posar també en relleu la creixent conscienciació dels joves d’arreu de la terra per la fragilitat del nostre bell i delicat (i subratllo la paraula delicat) planeta blau.

 

Crec que la participació i reivindicació del jovent en actes d’aquesta mena, reforça i revalora la idea i el significat del mot «democràcia», entesa no ja com una mera cita amb les urnes cada quant toqui (a casa nostra cada quatre anys) i aquí s’acaba l’arròs... No, res més lluny d’això...

 

Soc del parer que el jovent té molt clar que la democràcia en tant que sistema polític disposa d’una eina molt poderosa de canvi, car a través de les eleccions els governants electes han de sotmetre’s a l’avaluació de tot el cos electoral i de respondre a les demandes de millora i progrés d’allò que realment cal i urgeix.

L’escalfament climàtic no és pas cap ximpleria, ans al contrari

 

 

 

 

Però tal com deia tot just unes línies més amunt, amb el fet de dipositar un vot dins d’una urna no n’hi ha pas prou, i és per això mateix que al seu vot ells hi sumen aquestes manifestacions, que no tenen altra finalitat, ultra la de prendre consciència al respecte, que gaudir d’una major qualitat democràtica; de les paraules han sabut passar a l’acció.

 

No és presentable que aquests milers de joves que el passat divendres dia 15 de març van fer sentir la seva veu en moltes ciutats d’arreu del món, se’ls titlli «d’estudiants que fan campana». Aquesta grollera -per reduccionista- afirmació que alguns polítics els dedicaren, cau pel seu propi pes, a part de retratar i no pas precisament massa bé, a qui les ha llançades amb una frivolitat que esborrona.... sortosament altres dirigents amb ments millor moblades, els han encoratjat a seguir al peu del canó i a continuar sent la veu assenyada -talment l’entranyable grill de Pinotxo- que ajudi i forci a corregir el rumb equivocat que mena el nostre planeta, l’única llar que avui en dia disposem, a ser un espai inhabitable.

 

L’escalfament climàtic no és pas cap ximpleria, ans al contrari, i aquestes manifestacions a més de reflectir la inquietud real i justificada d’una generació que més i pitjor en patirà els efectes, «venen a ser com un gran tsunami per reclamar accions contra la crisi climàtica», a parer del militant ecologista Josep Puig.

 

I és que tal com afirmen dues seguidores gironines del Fridays for future, la Núria Salmeron i la Mar Truc , «al ritme que continuem augmentant els nivells de CO₂, el planeta se’n va en orris.»